Pluja de Corbs, pluja d'ànims: Catalunya Lliure.

Molta gent es dedica a justificar-ho tot a base de culpa... "Això ha fallat perquè aquest no ho ha fet bé, aquests no són prou compromesos o no sé de qui és la culpa però meva de ben segur que no". Aquests cercles viciosos s'adopten a nivell col·lectiu: tots és culpa dels altres però nosaltres no som responsables de res. Una premisa curiosa tenint en compte que estem apostant, aquí a Catalunya, per construir quelcom diferent.

La construcció nacional de Catalunya és també la construcció social del país. No solament estem posant els bases per dotar d'unes estructures que garanteixin la sobirania, independència i potestat de Catalunya com un nou país de ple dret en aquest món, sinó també les bases d'una societat que agonitza i no pot continuar immersa en les batalles partidistes, les enveges, els egos i la falta d'escrúpols del poder. Un estat sobirà no ha de tenir cap lligam que limiti la seva llibertat. I, per això, cal trencar els lligams amb aquestes actituds col·lectives que fa temps que amaren la nostra ànima social.

És moment de tallar dinàmiques destructives, despectives contra nosaltres mateixos i contra els altres. Potser per que ja no importa qui ha fet què, qui va dir, o jo vaig fer. Estem en un moment cabdal per tots els que vivim a Catalunya i és moment d'apostar pel present i pel futur d'una forma clara, concisa i sense rancúnies. I per què avui sembla que vulgui donar lliçons de comportament? No és cap lliçó sinó una reflexió sobre com de negatiu és veure tot el dia que davant d'un moment de llibertat i democràcia històric molts es passen el dia menyspreant aquells que no pensen com ells. I és responsabilitat de tots ser més exigents amb nosaltres mateixos per canviar-ho.

Sé que molts porten dins seu molta rancúnia. Però és hora de passar pàgina. El nou independentisme no té res a veure amb vendettes ni tampoc amb egos. De la mateixa manera que no odio ni menyspreo els espanyols per sentir-se espanyols, tampoc menyspreo els catalans que se senten catalans i espanyols, ni tampoc als independentistes que se senten d'un costat o altre de la balança de ponderació ideològica. I lluito perquè tots, entenguem que no és moment de respondre provocacions, ni de fer retrets, sinó de ser ferms amb els nostres objectius. Perquè sigui quin sigui el resultat d'aquest procés estem posant en joc l'esdevenir d'un país sencer, els futur de les nostres famílies, veïns, amics, companys de feina i de TOTS els que vivim a Catalunya. I sincerament, aquest moment és massa important per caure en la dinàmica típica de baralles de pati d'escola. Tenim feina per fer. Fem-la.