14 de Novembre: a fer vaga em convides?

Sempre he defensat que cal ser ferm amb el què un creu. I respecto a aquells que avui, per convicció, han decidit secundar la vaga general. Però com que no crec en aquesta convocatòria haig de ser ferm amb la meva posició. Avui el 80% dels meus companys no han vingut a treballar. Els respecto la decisió. Però només els hi respecto a aquells que no s'han demanat festa. Sí, hi ha molta gent que es demana un dia lliure per coincidir amb la vaga; així no els descompten res i queden bé entre els seus companys. N'hi ha d'altres, que són alliberats sindicals i no passaran la petició a l'empresa perquè aquest dia els el descomptin. Per altra banda hi ha qui rep directament una compensació per part del sindicat... Hi ha qui defensa els piquets informatius i la seva tasca... I hi ha qui fa vaga per convicció, orgullós que li descomptin. I només es mereixen el meu respecte aquests darrers, malgrat -reitero- no comparteixo la convocatòria.

En definitiva les vagues generals posen a tothom al seu lloc. La realitat és pot interpretar les vegades que hom vulgui però al final tot cau pel seu propi pes. Com per exemple podem comprovar que l'adjectiu 'informatiu' lligat a la paraula piquet és un acudit digne del millor humorista. I és que els piquets s'entesten en informar en ple segle XXI, en la era de la sobreinformació. Al final tots comprovem que la seva acció no és informar sinó coaccionar a treballadors, empresaris i sobretot als pobres autònoms que tenen negocis de barri, perquè tanquin els seus negocis. La seves consigna s'ha de secundar. Ah si? I si no vull? I si vull exercir el dret a no fer vaga? Ja sabeu quin ventall d'insults i amenaces que comporta aquesta pregunta. Però sispplau no us esteu de fer-vos-la, perquè la grandesa de la llibertat és que pensem tots diferent. I cal poder ser lliures; sobretot ara més que mai que reclamem la maduresa per crear un estat nou, una societat nova i contribuir així a crear un món millor.