La Catalunya del futur I: educació

Una de les coses que em sorprèn és que tothom jutja els continguts curriculars d'educació, tothom posa en entredit si els pares han abandonat o no l'educació dels seus fills i si els mestres estan o no preparats per aquest repte. Ara bé, algú posa en dubte que els polítics, aquesta casta social tant menystinguda (per mèrits propis, no ho oblidem) sigui qui decideix com educar als nostres fills? Algú posa en dubte el calendari escolar? Algú posa en dubte el sistema per accedir a la carrera de magisteri? Algú posa en dubte els continguts i experiències que viuen infants i joves a l'escola?

Certament, sí. Hi ha molta gent que no combrega amb el model educatiu català. Un model però que ha de canviar si el que pretenem és que Catalunya i el poble de Catalunya assumeixi aquest repte de crear un país nou, modern i just. Crec que en temes educatius només puc donar la meva opinió que no és poc. I el primer punt és fonamental: fer cas de la comunitat educativa, recolzar-la, acompanyar-la en aquesta gran tasca i responsabilitat que suposa educar els fills dels altres. I al mateix temps que se l'acompanya no pot ser que sigui una carrera amb una nota de tall mitja d'accés a la Universitat de 5! Si volem una educació excelsa hem de tenir educadors excels, i l'excel·lència no es deixa en mans de l'oferta i la demanda de places com passa a les notes de tall de les carreres universitàries. Com podem deixar que un tema tant cabdal per a tost es regeixi per un model d'oferta i demanda que és simplista i poc qualitatiu? No, educar suposa una gran responsabilitat pel que hem d'exigir una nota de tall de les més altes, per aconseguir que només els més preparats i els millors eduquin als nostres fills. Al mateix temps que, insisteixo, se'ls doni el recolzament i assessorament pals futurs mestres per garantir els seus propi procés de formació.

En segon lloc és fonamental que el model educatiu canviï. Què vol dir que si hom no sap certs continguts no aprova, o si? Què significa que certs cursos no es pugui suspendre i en d'altres sí? No es tracta de memoritzar continguts. Això ja ho poden fer les màquines i millor que nosaltres. Es tracta d'aprendre a raonar i comprendre el nostre entorn. I per fer-ho no solament cal educar amb les matèries ortodoxes que ja s'inculquen. Per fer-ho cal educar amb valors als nostres infants. I per començar cal que no es passin tres mesos de vacances a l'estiu. No es podria usar aquest temps per fer activitat extracurricular com labors, primers auxilis, llenguatge de signes, etc? Mostrar-los a cuinar, solucionar-se el dia a dia, amb al roba, les rentadores, ajudar-los a aprendre què cal fer en cas d'emergència sanitària o a parlar amb un llenguatge de signes que els ajudarà a integrar a una part de la població que s'omet a ningú més li sembla important? I al mateix temps no acostumar-los a tenir gairebé tres mesos d'inactivitat a l'estiu?

Finalment en tercer lloc, crec que cal incorporar la oratòria, la dialèctica i la lectura com a eines fonamentals per tal de relacionar-se. Cada vegada ens trobem en un món on la capacitat comunicativa, de posar límits i respectar límits, respectar les persones i les opinions, per ensenyar-los a comandar i a treballar en equip, a no imposar, a no usar la jerarquia vertical com sempre passa a institucions i empreses... La sostenibilitat és un valor que comença en un mateix. Si no podem crear sistemes que permetin a l'individu respectar-se a si mateix i respectar als altres com volem que respectin els animals, les plantes o els ecosistemes? Cal apostar per els mitjans educatius que promouen les persones i el creixement personal.

Evidentment és un debat obert, on amb tant poc espai és impossible encabir-hi tanta informació per un tema tant rellevant. Però cal aquesta reflexió. Call començar a apostar per canviar el nostre sistema educatiu ja que gran part dels problemes que avui dia vivim és per l'educació nefasta que hem rebut. Una educació traçada amb fins polítics, amb esquitxades de mediocritat i interessos que solament s'ha salvat gràcies a la labor d'una part del professorat que s'ha entregat amb cor i ànima -sovint atemptant contra la seva pròpia salut- per complir la seva missió: l'experiència d'educar i aprendre.

Qui té poder?

El poder no és la força que fem per sotmetre un objecte o persona a la nostra voluntat. Sinó és tota aquella energia que ens sobra quan aconseguim que un objecte o una persona faci el què nosaltres esperem sense invertir-hi directament una força directe. El poder és el romanent de força no gastada, composta d'arguments, bagatge, emocions, intencions, principis i valors. I qui creieu que té el poder? El polític de torn com els que corren ara que oprimeixen els seus treballadors amb el ja passat de moda 'això es fa així perquè ho dic jo!'? o potser el càrrec de confiança que regala favors en format encàrrecs de feina a empreses amigues que fan pressupostos inflats i que després retornaran el favor quan toqui? El polític que subversivament escala llocs a les llistes aixafant a qui sigui pel camí? Ells es gasten tota la seva energia en rebentar i violar el sistema, estem segurs que en ells recau el poder?

O potser som nosaltres? Les persones que permetem que tot això passi? Que deixem que tot allò al nostre voltant convulsioni de forma frenètica? Qui té el poder? Aquells que subversivament lluitem per sacsejar una sola consciència, encara que sigui només una? Els que provem de reeducar a les persones reivindicant límits i valors? Els que diem prou? Qui té el poder? Jo tinc el poder. Tu tens el poder. Perquè encara no em usat tota la energia que tenim per canviar el nostre voltant. Perquè no hem gastat totes les nostres energies en aprofitar-nos del sistema, en doblegar als altres, en guanyar un lloc de treball per amiguisme, en beneficiar-nos del sistema...  Encara tenim energia, energia que pot servir per canviar el món. Tu tens el poder, utilitza'l!