Apocalipsi

Tinc tendència a fer múltiples coses al mateix temps. És per això que quan pinto treballo amb moltes obres a la vegada. Quan llegeixo mai llegeixo un sol llibre, tinc el llibre dque m'enduc al tren, el de les nits, el de cap de setmana... La vida és un tot connectat. Per això quan la pintura d'una obra em va cauree en forma de regalims a una altra vaig veure que les coses mai poassen poer què si. Així va ser com una obra bucòlica amb un capvespre d'una granja abandonada es va convertir en apocalipsi: la obra que podeu contemplar. Una oda a la complexitat, el destí i a la essència de viure el nostre entorn com un tot.

La Catalunya del futur II: trànsit

Espanya té muntat un sistema al voltant de les autoescoles i les lleis de trànsit que poc té a veure amb la intencionalitat d'evitar riscos a les carreteres. Per començar és un Estat que no es responsabilitza sobre l'estat de les calçades, les infraestructures viàries, etc. malgrat les morts en carretera són encara una de les primeres causes de mort a l'Estat.

Per exemple, fa més de dues dècades que els motoristes -organitzats en diferents clubs, associacions o entitats- reclamem la instal·lació de plaques per protegir els guarda rails (quitamiedos) i que aquests no actuïn de guillotina contra els cossos dels motoristes projectats en cas d'accident. Quanta gent ha mort des de llavors? I és obligatòria la instal·lació d'aquestes proteccions avui dia? O per exemple, és obligatori pintar la calçada amb pintures antilliscants que tants accidents han causat fins al moment?

Espanya ha primat un sistema d'autoescoles on un funcionari diu si has aprovat o no l'examen seguint uns indicadors estàndards per saber si ets bon conductor o no: parar on toca, no trepitjar una línia continua, respectar els passos zebra, conduir amb les dues mans al volant... Però, hi ha cap indicador que realment demostri que saps conduir? Actualment aquest lobby factura milions d'euros gràcies als criteris subjectius d'uns examinadors que obliguen sovint als aspirants a passar autèntics calvaris per treure's un carnet. I aquests aspirants un cop tenen el carnet saben conduir? Els han ensenyat què fer en cas d'aquiplanning? En cas de calçada plena de neu? En cas de punxada? L'experiència pràctica del sistema formatiu dels carnets de conduir ni és pràctica ni és pedagògica. I resulta que ens juguem el benestar de tots.

Per altra banda, el sistema de revisió de vehicles un sistema que permet fer modificacions en cas de pagament -la coneguda homologació- hom pot fer modificacions al cotxe que ni els que treballen a al ITV saben què signifiquen. I aquestes homologacions no contemplen la indústria secundària d'elements o complements, com per exemple en el cas de la moto que sovint estan prohibits. Un fet que ha afectat directament a la indústria de complements bastant arrelada a la nostra terra. I per a més inri, un sistema d'inspecció que ha quedat en mans privades, mantenint un marge de benefici que ronda el 30%. Cal posar la seguretat dels nostres vehicles en mans privades? I més després de tot el què ha passat amb les concessions darrerament a Catalunya? I més en mans d'un sistema d'inspecció que restringeix complements però no incideix realment en els elements de seguretat del vehicle?

Pel que per la Catalunya del futur crec que hauríem d'estudiar la possibilitat d'aplicar el sistema alemany, on les autoescoles són escoles de pilots. On ensenyen a la gent a aprendre amb experiència el què es pot trobar a la carretera, a reaccionar en cas d'algun imprevist, i en definitiva a conduir de veritat sent consciens del riscos que corren i amb una bon entrenament aconseguirq ue la seva perícia com a conductors redueixi al màxim la possibilitat d'accident.

Sabíeu que la majoria de la gent prem l'embrague abans que els frens en cas de frenada brusca provocant que el cotxe trigui més i necessiti més distància de frenada? No pot ser que en un país modern els sistema d'aprenenetatge dels futurs conductors no segueixi cap sistema pedagògic ni empíric que fomenti la consciència, la perícia, l'habilitat del conductor. Si Catalunya vol ser un país modern ha de mantenir control directe sobre com formem els nostres conductors, sobre qui els ensenya i com els ensenya a conduir, sobre les inspeccions als nostres vehicles, i fomentant al mateix temps un mercat capaç de donar sortida a l'arrelada indústria vinculada al món del motor que tenim.Així com també, unes infraestructures que no siguin perilloses pels usuaris i que mai de la vida acumulin morts sense que això suposi un canvi en la seva concepció. El futur del nostre país també està a les carreteres on tots nosaltres, en alguna moment de la nostra vida, hi circulem.