Keep Calm and sing Soft Kitty.

Després dels resultat electorals de les eleccions del passat 25 de novembre hem vist com el Parlament de Catalunya ha quedat repartit de forma plural. Una pluralitat que representa les diferents opcions ideològiques que hi ha al país. Dins d'aquest ventall hem vist com les dos grans opcions que "divideixen" Catalunya han quedat perfectament distribuides: 87 diputats (CiU,ERC,ICV,CUP) a favor del dret a decidir de Catalunya per escollir o no la seva llibertat, enfront de 28 diputats (PP,C's) en contra del dret a decidir i en contra que Catalunya pugui ser lliure i els 20 diputats (PSC) a favor de federar-se a un projecte inconcret d'Espanya. Per tant, per primera vegada som majoria al carrer i al Parlament els que volem decidir lliuramernt el futur de Catalunya. Aquest és, sense cap mena de dubte, el punt d'inflñexió que ens ha deixat el 25 de novembre passat.

Des d'Espanya ens atacaran amb totes les seves forces perquè malgrat tots -fins i tot jo- hem fet molta broma amb com han interpretat les eleccions (i posant en dubte si sabien sumar o no!), creieu-me no són tontos. I una cosa és el discurs que han fet de cara a la galeria per mantenir la confiança dels mercats econòmics i socials, i l'altre és que no sàpiguen sumar i no vegin que perden poder a Catalunya. I no ho volen ni poden permetre. Des d'Espanya s'ha dit que el sobiranisme perd poder i es desacreditarà, s'atacarà, es posarà en dubte i s'enriuran de tot el què fem. Si fem el referèndum perquè el fem, si el guanyem amb un 60% diran que està manipulat, que hem obligat a  la gent a votar, etc. Tot tipus d'estratègies agressives per mantenir Catalunya al sac espanyol.

És per això, ara més que mai que la responsabilitat no solament la tenen els partits polítics. Tota la població hem de conservar la confiança i no caure en l'autocomplaença ni tampoc en l'arrogància. Certament ERC té un paper predominant i després d'haver sentit el discurs de Junqueras només puc afegir que vull creure que CiU i ERC faran el què està a les seves mans per complir amb les aspiracions del poble. Però al mateix temps vull creure que el poble estarà a l'alçada i deixarem de banda aquests sectarismes que últimament amaren les opinions públiques de tots els sectors catalanistes. Tots tenim un paper de responsabilitat, de constància, d'autoexigència i sobretot d'empenta i bona energia. Mai havíem estat tant a prop de la llibertat i malgrat tot, el poble sembla respirar un aire de derrota que no entenc! Ni quan realment el poble de Catalunya va patir la seva ocupació l'11 de setembre de 1714  va viure amb derrotisme ni victimisme. I des de llavors no hem deixat de celebrar aquesta Diada com un símbol de persistència, valor i convicció. Pel que reposem-nos de les anàlissis sectàries i partidistes i entomem amb confiança i responsabilitat aquest moment històric. Perquè catalans, catalanes, corbs, tenim la llibertat a tocar. I només depén de com ens posicionem amb aquest moment històric. Així que, seguim l'exemple d'una ment brillant Shelddon Cooper i fem cas a un dels seus mandats: Keep calm and sing Soft Kitty.