El món al revés. Un joc que consisteix en intercanviar papers oposats, on les coses es regeixen no per la lògica sinó per la disbauxa. Sovint es tracta d'un joc infantil o de les regles dels carnestoltes que se celebren arreu, on els papers s'intercanvien. És curiós perquè a Catalunya fa temps que vivim en un 'Món al revés'. I sembla que ho fem amb la conveniència del panorama internacional. Mentre el Cas d'Escòcia posa de manifest el tarannà democràtic amb el què Anglaterra ha decidit portar el tema del referèndum sobre la independència, a Catalunya vivim sotmesos a l'insult, el desgavell i les lliçons de moral dels que en nom de la democràcia pretén amputar i violar, precisament la democràcia. Espanya diu que no és democràtic demanar via referèndum al poble català si vol ser o no un Estat. Espanya titlla el President escollir democràticament per la majoria de catalans de boig i il·luminat; associacions de víctimes contra el terrorisme porten al jutjat el mateix President català; la justícia Espanyola imposa la llengua castellana a les escoles malgrat existir una llei avalada per la mateixa Constitució Espanyola de 1978; Espanya diu 'NO' a qualsevol opció de canvi de la situació actual sense entendre que Catalunya ha dit prou. Espanya rebenta l'economia catalana quan aquesta és la més activa. I Catalunya ho vol dir de forma democràtica, pacífica i consistent. Però en un món al revés sembla que això sigui un crim i que estigui justificat que els mateixos polítics espanyols comparin el procés democràtic català amb el III Reich. Quan a Espanya sempre s'ha acostumat a titllar els catalans de 'jueus' com un insult. El món al revés on els ex-franquistes i col·laboradors dels Nazis titllen d'antidemocràtics als catalans que al llarg de tota la nostra història hem lluitat per la democràcia, la pau i la justícia. El món al revés. Ni així aconseguiran sotmetre el poble català. Volem ser lliures i això, és imparable.
