Bones Festes Corbs

Estigueu on estigueu gaudiu del temps per compartir, per regalar i estimar als que tingueu a prop. Però també gaudiu de la possibilitat de ser lliures, de no caure en la hipocresia de només pensar en els altres al llarg d'un parell de setmanes. El món es regira convuls perquè les persones hem convertit molts llocs en autèntics inferns. I ara és el moment de mirar enrere i pensar què podem fer per millorar el nostre entorn, de millorar amb la relació amb els altres, de ser exigents amb nosaltres mateixos i de mantenir-nos ferms amb els nostres valors. Perquè creieu-me enmig de tota aquesta bogeria nadalenca ser autèntic, honest, i regalar valors, fortalesa, enteresa i amor als altres ens fa més lliures. Com a persones i com a societat. Quin regal més gran pot haver-hi que fer-nos responsables de nosaltres mateixos? Responsables de la nostra existència i de les conseqüències dels nostres actes? Som aquí, estem vius, per tant gestionem amb integritat cada segon de la nostra vida. A qualsevol lloc, qualsevol moment, podem fer un petit gest que pot canviar les nostres vides i la dels altres. Continuem lluitant per un món millor: #corbrevolution.

El combat contra el 'No-Res'

Tots aquells que hem crescut amb les eines que els relats fantàstics com la Història Interminable doten als seus lectors som conscients del què significa el No-Res. Sovint no ens adonem que la lectura de contes o llibres fantàstics ens ajuda a obtenir eines de creixement fonamental. Eines que al llarg de la vida usem per afrontar el món dels adults, que encara que molts ho neguin, està replet de dracs, princeses, guerrers, orfes, germans desemparats i bruixes i mags malvats. Però tal com apuntava un amic en un sopar recent, el món està replet de No-Res. Gent mediocre que passa per damunt dels altres, persones cobdicioses que maltracten els altres per aconseguir escalar posicions socials i/o econòmiques, personatges esperpèntics que usen la seva força jeràrquica per imposar una manera de fer o de gestionar en un sector laboral malgrat no tenen ni idea del què fan, i un llarg etcètera.

Però els què hem viscut la història de Michael Ende sabem que la mediocritat, el materialisme, la cobdícia, la maldat porta al No-Res. De ben segur tu, que llegeixes aquestes línies, podries ampliar aquesta llista amb actituds que avui dia imperen al teu voltant; potser maneres de fer que has viscut a la feina, a la família, entre els amics o pel carrer. Sempre trobem persones que ajuden al No-Res a avançar i arrebatar-nos un bocí més d'aquest món. Sempre hi ha algú que està disposat a sacrificar valors, emocions, honestedat i dignitat a canvi d'acomplir les seves aspiracions ambicioses. Persones que trepitjarà a la resta per tal de satisfer només els seus drets i oblidaran així els seus deures. El 'No-Res' (The Nothing) avança i sovint menyspreen les armes que usa: la mediocritat, la incultura, l'odi, l'enveja... I no ens adonem que el món està en joc. I depèn de cadascú de nosaltres foragitar aquesta manera de fer i de viure. Perquè entre el No-Res i el món només hi som nosaltres. I jo no penso deixar que el 'No-Res' avanci en cap espai de la meva vida ni del meu món. I per això volo, volo contra el 'No-Res' i tot el què significa. I tu?

Keep calm and carry on...And Speak catalan!

Recentment podem veure com el conflicte entre Catalunya i Espanya pren unes dimensions ben estranyes. Molts polítics espanyols creuen que les singularitats de Catalunya són un caprici i que els catalans ens dediquem a molestar els altres com si es tractés d'un esport nacional. L'esport nacional, però, de Catalunya és treballar. Per aquest motiu l'eslògan que a Gran Bretanya va servir per mantenir la moral de la ciutadania en ple inici de la II Guerra Mundial ha estat adaptat a consciència pels catalans. Keep Calm  and Carry on demanava mantenir la moral i continuar amb la feina, i així combatia els possibles rumors d'una invasió nazi de la Gran Bretanya.

El que molts no saben és que aquesta actitud és la que els catalans hem adoptat des que el 1714 les tropes del rei borbó, Felip V, van entrar a Barcelona i van abolir les llibertats, drets i estructures parlamentàries de Catalunya. Des de l'endemà de la derrota els catalans vam continuar treballant, vam continuar fent la nostra vida, adaptant-nos a la realitat i fins i tot sometent-nos. Derrotats, espoliats econòmica i democràticament, els catalans no hem deixat de treballar fins a crear aquesta Catalunya integradora, on la llengua invasora s'ha adaptat i protegit, on la gent de fora se l'ha integrat en la societat gràcies als costums i la immersió en llengua catalana, on s'ha protegit als més desfavorits i on en definitiva gent de tota la península ibèrica i d'altres indrets del món han pogut trobat la oportunitat laboral, social i econòmica que en els seus respectius països no ha tingut. I quin és el secret?

El català ha estat la llengua d'acollida, la llengua que el Franquisme -una Dictadura feixista, per molt que els revisionistes ometin aquest calificatiu- va intentar anorrear. I aquesta és la llengua que ha ajudat a Catalunya a esdevenir un poble bilingüe, culte i ambiciós. No volem renunciar a qui som, ni al nostre passat i no volem renunciar a treballar per un futur millor. I tots aquells que venen a viure a Catalunya tenen l'opció de compartir aquesta visió.

Ara certs polítics -que no val la pena esmentar- comparen l'adopció del lema 'Keep Calm and Speak Catalan' com una mostra més que Catalunya és règim 'nazi'. Sí. Així tal qual, els polítics espanyols (monolingües, per cert, no parlen ni francès, ni anglès, ni cap altra idioma que no sigui el castizo español) diuen que defensar el català, com la llengua vehicular a les escoles és propi d'un règim nazi. I a més diuen que la campanya que adopta el valuós lema 'Keep Calm and Carry on' és  propi del règim del III Reich.  Catalunya lluita per esdevenir moderna, integradora, lliure i justa i Espanya s'aferra a un passat feixista on una minoria burocràtica domina la resta. No sé com acabarà però si sé que  a Catalunay mantindrem la calma i continuarem treballant i, per suposat, parlant català. Keep calm, carry on and speak catalan. I mentrestant que Espanya continuï demostrant al món el què és: un país desfasat, ple de tics feixistes, amb una manca de cultura alarmant i una manca de coneixements històrics insultant. Si jo fos anglès, i hagués sentit que els polítics espanyols titllen de nazi un dels lemes més valents i simbòlics que demostra el calvari que la població civil va haver de patir amb els bombardeigs constants a la II Guerra Mundial, sentiria realment vergonya i indignació. Però en fi, els catalans fa temps que estem indignats i sentim vergonya d'Espanya. Espero doncs, que mica en mica, la comunitat internacional es faci a la idea que és un benefici per Europa i pel món sencer tenir una Catalunya, cosmopolita, culta, rica, justa i lliure, a les portes del Mediterrani.

WERT: Les últimes escomeses d'una Espanya decadent

Enmig del clima independentista que viu Catalunya, el Ministre d'Espanya d'Educació, Cultura i Esports, José Ignació Wert, ha decidit continuar amb la seva personal campanya en contra de la riquesa cultural i la pluralitat lingüística de les nacions que conformen l'Estat Espanyol. I aposta per reestructurar la llei d'educació en una de nova que relegui les llengües nacionals com el català, a ser optatives en el sistema educatiu. Aquest ministre ja es va fer famós pel seu concepte 'd'espanyolitzar als alumnes de Catalunya'  amb la clara voluntat de doblegar la identitat catalana. Un concepte i una estratègia que el Dictador feixista Francisco Franco ja va provar al llarg dels seus anys de dictadura, tortura i sotmetiment de l'Estat Espanyol. La nova llei Wert que encara està en fase de borrador vol ser fidel a aquest esperit.

El que no compten a Espanya, que al llarg de la seva història ha demostrat ser un dels estat amb menys estratègia i la pitjor capacitat de gestió global, és que a Catalunya el català ha estat un element integrador. Malgrat molta gent usa indistintament el català i el castellà, molta gent s'ha sentit acollida, integrada i amb les mateixes possibilitats d'accedir al món laboral gràcies al català. I, la poca capacitat d'Espanya d'entendre que les llengües són un element de cohesió i de riquesa els ha fet perdre el nord. El castellà a Catalunya ha ocupat un lloc prominent, se l'ha respectat i oficialitzat, i dins de l'ideologia independentista la majoria aposta per mantenir-lo en l'Estat Català que s'està gestant. És curiós que Espanya titlli al nacionalisme català de poc integrador, que se'ls compari amb el nacionalsocialsime del III Reich, quan el nacionalisme Català ha aconseguit una cosa realment impensable i que Espanya mai ha pogut fer: la integració. Molta gent castellanoparlant defensa ara la llibertat de Catalunya a decidir el seu futur.

 I és que malgrat els intents d'una Espanya arcaica i burocràtica per dinamitar la societat catalana, la majoria dels que vivim a Catalunya formen una societat no segregada. Una societat bilingüe, que s'uneix dia a dia més, davant la perspectiva de fugir d'Espanya i crear un estat català, modern, lliure, cult, transparent, democràtic i esperançador. Perquè davant de la disjuntiva de quedar-se en una Espanya monolítica (que davant de la globalització aposta per solidificar l'aprenentatge del castellà, en comptes de promocionar el multilingüisme, un país que aposta pel doblatge, per dilapidar la riquesa cultural, per dinamitar les iniciatives econòmiques,  per entendre les diferències com punts de conflicte i no com a punts d'enriquiment, que lluita per eradicar idiomes cults i rics com el català, el basc, el gallec, el bable, etc, entre d'altres), o una Catalunya (multilingüe, treballador, emprenedora, ambiciosa, rica, plural, moderna, flexible, europea, internacional, pionera, etc) la resposta és clara. Cada vegada hi ha més gent que apostem per decidir el nostre futur. sense complexos ni ressentiments. sense violència però amb fermesa. I la política espanyola demostra com l'Espanya endogàmica, basada en la burocràcia, en una nació fictícia, en la imposició d'un idioma i d'una cultura única està caient com un castell de cartes. El Ministre Wert es pensa que podrà espanyolitzar Catalunya, però quan aprovin la llei s'adonaran que ens han ajudat a llençar les últimes peces de llast. Perquè ningú ens dirà -i encara menys des de Madrid- si em de parlar català o castellà. Els catalans parlem català i castellà sempre que volem, sense el permís de ningú i si ens surt dels sants collons. Així que adéu / adiós Espanya. Catalunya ja no us pertany.

Voluntat i ànim: fem pinya!

Davant d'aquesta situació aquesta pressa que teníem ens ha jugat una mala passada. I és que algú va creure en algun moment que les transformacions socials, i encara més aquelles que tenen a veure amb les fronteres culturals, polítiques, econòmiques i administratives són ràpides! I realment és tot el contrari. Per posar-vos un exemple el nostre món viu convuls per diferents conflictes com per exemple els sorgits de tots els moviments socials que al centre europa hi ha hagut des d'abans i després de l'Imperi Romà i que encara ara al sXXI n'estem vivint els conflictes resultants. El món actual viu amb les herències de la construcció i posterior desmembració de la URSS, la Caiguda de l'Imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial, el conflicte sorgit arran de la creació de l'Estat d'Israel dins dels límits de Palestina que en acabar la II Guerra Mundial era un protectorat de la Gran Bretanya, la relació econòmica dels EUA amb el món resultant de la seva hegemonia a nivell global en acabar la Guerra Freda, etc.

La meva intenció no és transmetre uns ànims freds ni tampoc rebaixar les expectatives d'un poble. Però si volem que Catalunya sigui lliure hem de ser conseqüents i coherents amb el moment que estem vivint. La pressa ens ha de fer constants amb la nostra lluita però no irreflexius ni tampoc irreals. Molts creien que es tractava de passar un parell d'anyets insistint i el 25 de novembre seríem lliures. Ho sento, benvinguts a la realitat. El procés de llibertat està just als seus inicis. Però no ens confonguem és que mai abans havia tingut un inici. Les forces sobiranistes ja són majoria al carrer i al Parlament.Es diu molt de pressa però reflexioneu-hi. Des que Catalunya va passar a ser engolida per Espanya el 1714 mai abans hi havia hagut una majoria estable en aquest sentit. I aquells que fan comparacions amb els moments de la II República Espanyols que revisin la història. Mai abans l'independentisme havia estat articulat com a tal en el carrer ni al Parlament amb la força que té actualment ni amb la solvència d'un discurs transversal ni majoritari. I això és la primera vegada que passa en la història democràtica de Catalunya.  Fa quatre dies ser independentista era com un rara avis. Ara tothom subjecte la bandera de la llibertat però fa 15 anys sense anar més lluny érem quatre gats. I ho dic amb satisfacció i no (com han aprofitat alguns sector) per discriminar a ningú. Tots els nous independentistes són els que marquen la diferència. Perquè per primera vegada tindrem la possibilitat de votar per decidir el nostre futur i val la pena que aquesta votació sigui un èxit per avalar-ne el resultat. Així que no us deixeu endur pels ànims derrotistes que certs sector -per interessos partidistes, personalistes i de poder- volen inculcar-nos un desànim. Perquè sigueu conscients que si no arribem a ser lliures no serà perquè Espanya no ens deixi sinó perquè nosaltres no hem estat prou valents d'exercir la nostra llibertat. No cal exaltar-se però no cal perdre l'ànim. La voluntat d'un poble i la seva ànima són determinants. Així que ja que exportem arreu del món els nostres castellers i la simbologia que implica, potser que ens ho apliquem i comencem a fer pinya. Entre tots hem de garantir que el pilar del referèndum no es desmoroni. Fem pinya!