Ritual de pas, llista pel poble i electoralisme.

Foto de The English Lodge

Els rituals de pas s'utilitzen a totes les cultures per segmentar les comunitats. Un examen, uns requisits curriculars, unes habilitats requerides, etc són diferents exemples dels rituals de pas. Ara, Catalunya es troba davant d'un ritual de pas que l'actual President del País, Artur Mas, ha posat com a mitjà de servei a la llibertat. 

La proposta de  llista en favor del sí a la independència contempla que estigui formada pels partits que hi vulguin prendre part i representants de la societat civil que combreguin amb aquesta idea de llibertat. El ritual de pas per formar part d'aquesta llista ha estat molt encertat:  'La gent proposada pels partits per a aquesta llista es presentaria una sola vegada i no repetiria a les següents eleccions, com un acte de servei al país.'

Amb aquest ritual veurem la capacitat de generositat dels partits que cada dia s'omplen la boca i de pas els diaris de declaracions en favor dels drets de Catalunya, de la injustícies que el país pateix i de tantes qualitats que s'autoinculquen com a salvadors de la pàtria. Perquè s'ha acabat el moment de `parlar, de proclamar i de marcar paquet. Ara toca fer un pas endavant, traspassar aquest ritual i demostrar qui està realment a favor del país i qui anteposa o no els seus interessos electorals. El President Mas ha estat molt llest ja que conscient del seu tram final dins de la política catalana ha posat una arma de doble tall a disposició dels partits polítics, fins i tot el seu.  I, amb aquesta maniobra, obliga a la resta de polítics a posicionar-se. I qui no passi el ritual de pas, segurament, pagarà un alt preu electoral. Perquè, com explicaran al poble que no volen formar part de la llista del poble i per el poble?

Just do it!

Darrerament sento massa gent queixar-se de la falta de força d'aquesta cita el proper 9 de novembre. En un món plagat de tramposos i de gent que s'excusa pern tot, no és d'estranyar que molts tirin pilotes fora quan se'ls parla de la cita del procés de participació. 

El proper 9 de novembre Catalunya viurà un procés únic de participació per saber l'estat d'opinió de la població envers el futur del país. Què volem? Cap a on ens dirigim? Són preguntes retòriques clàssiques -mai millor dit- que es reflexaran en les respostes del proper diumenge. 

Aquells que diuen que no és important són precisament els que tenen por al veure de com important ha arribat a ser i de la força que té en democràcia consultar al poble. No valen excuses, el procés participatiu és legal,  perquè tal i com deia Thomas Jefferson "quan la injustícia es converteix en llei, la revolta es converteix en un deure". 

I, els catalans, tenim el deure de revoltar-nos de forma pacífica i democràtica en favor de la justícia, la democràcia, la llibertat i la responsabilitat. Per què al llarg de la història massa gent ha mort per tal que avui dia tots puguem emetre el nostre vot. Pel que és just doncs que l'exercim de forma ferma. Aquest diumenge, passi el què passi, jo tindré la meva papereta a punt per votar.

La gestió de la derrota d'Espanya...

Escòcia ja ha votat, i Anglaterra ha ofert una imatge de normalitat al món en relació a com afrontar els independentismes emergents. A Catalunya, la situació és ben diferent: Espanya ha bloquejat des de presentacions de llibres catalans a altres països (com el cas de Victus a Holanda), ha boicotejat jurídicament la legalitat per celebrar de forma legal la consulta catalana mitjançant el Tribunal Constitucional, i ha acceptat i promogut un caldo de cultiu on es permet a tothom que insultar o atacar els catalans sigui merament una anècdota i, per a més inri, divertida. 

Els catalans serem lliures si així ho decidim. La independència no es pot fer recular perquè a base de coaccions, d'amenaces i de menyspreu el govern espanyol no pot evitar que al final exercim el nostre dret a votar i a decidir què volem ser com a país. Pel que Espanya, ja està gestionant la derrota i d'una forma molt prehistòrica. La independència és inevitable pel que Espanya només ha de decidir quin camí pren: el de la resistència dialogant o el de la negativa amb prepotència. Espanya ja no pot decidir res més...

Pretendre canviar és símbol d'un futur millor per tothom.

Quan tota una societat enceta un debat de com millorar no solament la seva econòmica sinó la seva organització, la seva capacitat de modernitzar-se augmenta de forma exponencial. Aquest exercici que tots creiem que és normal en aspectes tecnològics o empresarials algun el veuen anormal quan es tracta d'accions amb conseqüències polítiques. Però què collons es pensen què és la política?

El fet que el poble català hagi decidit no continuar igual representa un símbol de modernitat. No estem parlat que la independència sigui la solució a tots els mals però sí és símbol inequívoc que una societat sencera s'està plantejant millorar, rectificar errors, plantejar reptes de futur i visualitzar-se a anys vista molt millor que ara. I, per tant, la política ha d'anar sempre destinada a millorar la vida de la totalitat d'una societat.

I Catalunya vol  millorar, com a país, com a societat i com a cultura. Vol millorar econòmicament, a nivell empresarial, associatiu i educatiu. Per això, aquests mesos no veurem solament una manifestació multitudinària el proper 11 de setembre sinó que serà la punta de llança a més accions. Fins i tot, ja ha començat la mobilització per una gran manifestació del sector de la moto que es durà a terme el proper 19 d'octubre en el que es preveu que serà un acte històric i únic al món. 

Pel que no ens equivoquem. Pretendre canviar és un símbol clar d'un futur millor per tothom. I quan fins i tot, els motoristes -un col·lectiu peculiar i únic (és així perquè jo també ho sóc)- es planteja prendre les carreteres per reclamar la llibertat mobilitzant el sector industrial, esportiu i comercial d'aquest sector és que anem per molt bon camí. Estigueu atents doncs a la futura Motorada per la Independència. V's i Llibertat.

Clam català: Eleccions Europees 2014.

Malgrat PP i PSC tenen mal perdre tot i haver tret els pitjors resultats de la història, el Front del Referèndum (format pels partits a favor del referèndum del proper #9N2014) han arrassat als seus contrincants a les eleccions celebrades ahir, i és més, han augmentat totes les formacions els vots obtinguts.

ERC ha obtingut  594.149 vots (23,67%), CiU 548.718 vots (21,86%) i ICV-EUiA 258.554 vots (10,3%) mentre que el front unionista ha obtingut PSC-PSOE 358.539 vots (14,28%), P.P. 246.220 (9,8%) I C´s 157.873 vots (6,28%).

Amb això el còmput és fàcil, el sobiranisme ha sumat 1.401.421prop d'un 60% dels vots emesos al llarg de la jornada. L'unionisme s'ha quedat amb 762.632 vots. I tot plegat emmarcat en unes eleccions on la participació ha Catalunya ha pujat al voltant d'un 10% respecte els comicis anteriors.  És evident doncs que malgrat l'espanyolisme no hagi sabut llegir -o no hagi volgut fer palès que entenia el què llegia- el debat sobiranista ha fet augmentar la participació i que aquesta ha fet augmentar el vot sobiranista. Així que, felicitats Catalunya.

#Votavotar!

Aquest proper diumenge celebrem eleccions europees. Potser a molts els semblarà irrellevant, innecessari, distant o estrany. A Catalunya però no ens podem permetre aquest luxe. Sí, luxe. Ja que després de 300 anys de lluita constant, infatigable i crua per defensar les nostres llibertats, identitat i voluntat com a poble no podem deixar passar cap oportunitat per recolzar la nostra voluntat amb les votacions. Més igual si són votacions a Europa, a la comunitat de l'escala o per l'Associació de Veïns. Avui dia la lluita també s'ha de demostrar amb els vots ja que com a demòcrates no ens podem permetre perdre aquesta oportunitat. No podem fallar ja que portem anys demanant als nostres polítics que enfilin el camí cap a l'autodeterminació del poble de Catalunya. Per això, cal votar i recolzar així el camí iniciat. La democràcia no s'entén si ens quedem asseguts als sofà així que #votavotar!

La negació, un fals oasi.

'La negació' és un estat d'ànim que resulta ser nociu per a qualsevol persona o col·lectiu. 'La negació' és un establishment que crea un espai de falsa seguretat on hom s'amaga per no fer front als problemes reals existents. Quantes persones s'han esberlat sota el pes de la 'Negació'? Quantes societats s'han desmoronat per no fer el pas d'afrontar un conflicte?

Si en les parelles emocional i afectivament consolidades 'la negació' a afrontar un problema, una desavinença, o, fins i tot, un cirteri diferent, els porta a viure en un status quo destructiu on el seu futur immediat es planteja amb dolor compartit, rancunia i segurament traició, imagineu-vos quan un col·lectiu s'instal·la en aquest espai negatiu.

Catalunya i Espanya tenen un repte. Mentre Catalunya s'ha caracteritzat aquests darrers anys per buscar solucions, diàleg, complicitats, estratègies per arribar a la compenetració amb Espanya, aquesta darrera s'ha caracteritzat per instal·lar-se en un espai de negació constant: el Català NO és important, Catalunya NO necessita més autogovern, Espanya NO compleix els acords pactats en el marc dels Estatuts, Espanya NO vol modificar la constitució, Espanya NO vol ser federal, Espanya NO vol donar un 'concert econòmic' a Catalunya... I així, una llarga llista de negacions que posen en evidència que Espanya no vol afrontar amb maduresa i diàleg la qüestió catalana i prefereix fer veure que aquesta no existeix.

Hem traspassat el punt de no retorn. Quan en una parella un dels dos vol buscar solucions a problemes existents i l'altre no vol ni sentir-ne a  parlar, arriba el moment que el temps d'espera s'ha acabat. Catalunya ja no pot continuar vivint en una fantasia de negació de problemes, sinó que ha optat per plantejar una via: dissoldre la unió amb Espanya per plantejar-se les seves proòpies solucions i trobar així la via per començar a construir un futur esperançador. 

Davant d'això, Espanya continua removent-se com una bèstia ferida, insegura i immadura, insultant i amenaçant tot allò que els catalans diuen que volen fer. Però Espanya, has d'entendre que és massa tard. Catalunya vol marxar i tu no la pots retenir. Perquè en el fons del teu cor ha arribat el moment d'afrontar la realitat que tant temies: no pots subjugar Catalunya. De la mateixa manera que no es pot subjugar a una persona, a un col·lectiu, a un poble. Per a Catalunya s'ha acabat la negació i ara, per moltes inseguretats que pel futur plantegi, ha començat el període del Sí. 

The Walking Freedom: Catalonia

Today, when the world still moving around the sun, when in the earth people are fighting between the life or dead, when de world so many people still dreaming with a better world, Catalonia are building his own freedom. While so many things are happening in the world you can ask yourself why it's so important? Why the destiny of Catalonia means something else in the middle of all the things that are passing in the world?

Catalonia fights for the right to vote his own future. And that's a big challenge if we think about how is the health of democracy around the world. Catalonia is like a metaphor of what kind of world we want to live on. Today the politicians of the Catalan Government went to the spanish congress to defend the right of catalan people to vote in a referendum if we want to build our own state or if we want to continues inside Spain. The spaniards politicians are against the right to do this referendum and they are using all of his power to attack all the attempts of Catalonia to exercise the meaning of democracy that imply to listen the voice of people. Today our politicians are trying to speak with respect but with conviction to spanish government to argue the right of Catalonia to promove a referndum. But Spaniards can't listen words that don't want to listen. The spaniards argue that to promove a referendum is like an act of violence and they still compare it with the actions of dictatorship. They use the horrible words like 'nazis' to refer the thinking of people of Catalonia.

 Today, two kind of worlds are fighting. Today, what happens with destiny of Catalonia will deserves the attention of all the democratic countries of the world. Because a pacific and democratic people like catalans are trying to build another world. A world where the people can be free to live like he feel, with peace, with justice and with his own culture and language. You will be in the side of the democratic and pacific people that recognize the right to vote or you will be in the side of the people who wants to stop the freedom and wants a subjected people? That's the question.

La Catalunya del Futur V: la gestió de les energies renovables

Potser no és 'breakingnews' però l'Estat Espanyol ha aprovat una llei que no solament posa punt i final a les ajudes a aquelles empreses, particulars i professionals que usen o instal·len materials per produir energia renovable sinó que a més a posat un impost per gravar aquesta energia. D'aquesta manera, actualment aquelles cases o negocis que produeixen energia renovable ja no poden vendre l'excedent a les Companyies d'Energia convencionals sinó que a més, han de pagar un impost per ser autosuficients. Un gest insòlit que a la Unió Europea encara no s'ha debatut malgrat atempta contra la línia política de modernitat i ecologisme instaurada per aquesta institució. 

La Catalunya del futur, el nou estat català, no pot viure aliena a aquest fet i més quan a Catalunya, la presència de les energies renovables és molt important. I això es tradueix en llars familiars ecològiques i sostenibles, en una indústria que treballa al voltant d'aquests materials i instal·lacions i a més suposa un fre al monopoli energètica que actualment impera al mercat espanyol. Però, sobretot, és la punta de llança d'un model de societat i, particularment, crec que és inadmissible que tots aquells que vulguin ser autosuficients i ecològics hagin de pagar un impost revolucionari al govern espanyol, que al seu temps gestiona i arbitra un monopoli energètic que cada vegada grava més el consum de les llars i la ciutadania.

El món al revés:

El món al revés. Un joc que consisteix en intercanviar papers oposats, on les coses es regeixen no per la lògica sinó per la disbauxa. Sovint es tracta d'un joc infantil o de les regles dels carnestoltes que se celebren arreu, on els papers s'intercanvien. És curiós perquè a Catalunya fa temps que vivim en un 'Món al revés'. I sembla que ho fem amb la conveniència del panorama internacional. Mentre el Cas d'Escòcia posa de manifest el tarannà democràtic amb el què Anglaterra ha decidit portar el tema del referèndum sobre la independència, a Catalunya vivim sotmesos a l'insult, el desgavell i les lliçons de moral dels que en nom de la democràcia pretén amputar i violar, precisament la democràcia. Espanya diu que no és democràtic demanar via referèndum al poble català si vol ser o no un Estat. Espanya titlla el President escollir democràticament per la majoria de catalans de boig i il·luminat; associacions de víctimes contra el terrorisme porten al jutjat el mateix President català; la justícia Espanyola imposa la llengua castellana a les escoles malgrat existir una llei avalada per la mateixa Constitució Espanyola de 1978; Espanya diu 'NO' a qualsevol opció de canvi de la situació actual sense entendre que Catalunya ha dit prou. Espanya rebenta l'economia catalana quan aquesta és la més activa. I Catalunya ho vol dir de forma democràtica, pacífica i consistent. Però en un món al revés sembla que això sigui un crim i que estigui justificat que els mateixos polítics espanyols comparin el procés democràtic català amb el III Reich. Quan a Espanya sempre s'ha acostumat a titllar els catalans de 'jueus' com un insult. El món al revés on els ex-franquistes i col·laboradors dels Nazis titllen d'antidemocràtics als catalans que al llarg de tota la nostra història hem lluitat per la democràcia, la pau i la justícia.  El món al revés. Ni així aconseguiran sotmetre el poble català. Volem ser lliures i això, és imparable.

Unitat en favor de la llibertat: carta a les CUP i el PSC

Sempre he pensat que els dogmatismes són els que fracturen els valors. Actualment hi ha dos posicions polítiques  que posen de relleu aquesta afirmació. 

Per una banda, les CUP que han decidit abstenir-se en el procés de votació que la institució ha iniciat per tal de demanar al Govern Espanyol que transfereixi la capacitat de celebrar referèndums a la Generalitat de Catalunya per tal d'entomar així el procés consultiu que el poble català reclama des dels darrers anys. Per l'altra, el PSC ha demostrat el mateix grau de dogmatisme i, fins i tot, reaccionari al prohibir als seus diputats que votin a favor o, fins i tot, abstenir-se en el procés de votació d'aquesta qüestió.

Entenc que la moralina de la posició de les CUP és demostrar que no reconeixen la sobirania del govern espanyol sobre els Països Catalans, tal i com ells mateixos han afirmat. Però no entenc que aquesta adrenalina de fer l'enfant terrible s'imposi a la responsabilitat d'un procés estadista que respon a una estratègia. Ja no estem lluitant per l'ànima del poble català ni es tracta d'identificar els bons o els dolents. Les CUP amb els seu perfil laic i socialista ho hauria de saber millor que ningú. No cal que ens donin lliçons d'on rau la sobirania del poble català, ni si el govern espanyol té més o menys dret. Perquè la gent de carrer, com jo mateix, som capaços d'entendre que la llibertat no es demana, s'exerceix. No ens menystinguin perquè en el moment oportú 'el poble' serà qui declini la balança i sabrà estar a l'alçada del què el país reclama. Però en un món global hem d'actuar i pensar amb globalitat, i en un moment pragmàtic únic dins dels 300 anys de lluita i reivindicació del poble català per la seva sobirania cal ser disciplinadament raonables. 

Per altra banda, no puc entendre ni amb matisos la posició del PSC. Un partit que deia que faria el què fos per aconseguir celebrar una consulta dins la legalitat. Pel que els recordo, demanar al Govern Espanyol la cessió de la potestat de realitzar una consulta no és lluitar per fer les coses legalment i de forma raonable? On queda aquell Pere Navarro que deia que la consulta havia de ser legal? Per ser legal s'ha de demanar la competència a l'Estat. Llavors a què respon l'amenaça de mesures disciplinaries als Diputats del PSC que votin en contra? És això responsable amb el significat de pluralitat, democràcia i responsabilitat?  Què pretén aconseguir el PSC immobilitzar el procés català fins que es perdi en el temps? No senten la responsabilitat de provar de fer els passos legals per celebrar una consulta? Entenc que no siguin independentistes, entenc que estiguin fins i tot en contra de la independència, però no entenc que evitin per tots els mitjan participar d'un procés constructiu que vol sumar esforços per obrir un procés democràtic, transparent de consulta al poble.

Aquests gestos d'ambdós partits tenen un punt en comú: la irresponsabilitat.  És propi d'aquells que l'establishment els fa apoltronar  i votar de forma irresponsable sense comptar amb el poble, sense comptar amb les persones que hi ha darrere seu i sense comptar amb el què signifiquen els seus actes. No vull alliçonar a ningú però si com a català puc demanar i recomanar-los que estiguin a l'alçada no del que marca les directrius del seus respectius partits sinó que responguin a les exigències que aquest moment històric demana a les persones, als partits i a la societat. I, per tant, també a les CUP i al PSC. Així que aquells que creuen que tenen la responsabilitat de ser fidels al què Catalunya reclama, al què el poble demana, siguin valents per ser lliures de votar per al poble i amb el poble.