Arquitectes de somnis Vs. aniquiladors de futur

El proper 25 de novembre, Catalunya viurà una jornada electoral determinant. Per primera vegada en la història de Catalunya el poble té l'oportunitat d'escollir el seu futur. I dins d'aquesta decissió hi trobem els matisos socials i nacionals que componen l'estructura de la Catalunya actual. Certament els canvis que ha viscut el país al llarg de tants anys passen factura. Un país de trobada que ha hagut de lluitar amb tots els seus esforços per mantenir la seva cultura al mateix temps que s'ha creat un espai on els nouvinguts que han adoptat, acaronat i estimat la nostra cultura s'han trobat amb les limitacions d'un estat monolític: Espanya. Catalunya ha entrat en una fase on ja no hi ha marxa enrere. La impossibilitat de garantir un futur dins de l'Estat espanyols, els intents fallits del catalanisme moderat per trobar un antídot contra la catalanofòbia i el sentiment d'Una, Grande y Libre, ha topat amb la realitat: Espanya no vol millorar, madurar ni tampoc evolucionar. I quan la majoria moderada se n'ha adonat (això sí, després de 300 anys de greuges, insults, menyspreus i abusos per part d'Espanya) el procés s'ha precipitat. Per primera vegada a Catalunya el carrer viu amb intensitat aquest debat, viu amb il·lusió o recança la possibilitat d'independitzar-se, però al cap i a la fi, el més important és que per primera vegada en 300 anys aquesta és una possibilitat real. Existeix de veritat. I és per això que els arquitectes de somnis han començat a treballar per donar base i forma a aquesta possible realitat. Una realitat que pren forma amb estudis, sondejos i tesis. I que a mesura que avança, com els plànols d'un edifici, compta amb més i més informació detallada. I no ens enganyem, la independència de Catalunya compta amb una base sòlida de realitat. Acompanyada de detalls econòmics, càlculs socials i formigó cultural. Però què hi ha a l'altre bàndol? Només hi ha dinamita. Dinamita per explotar i aniquilar qualsevol procés de consulta; qualsevol procés de r4eferèndum; en definitiva, qualsevol procés de democràcia. El proper 25 de novembre ens juguem que els nostres arquitectes de somnis comptin amb els millors aparelladors, capatassos, project Managers, per construir la independència. I cal que siguem conscients que aquells partits que defensen el referèndums, sense condicionants demagògics, són els que ens procuraran una Catalunya digne del segle XXI. I sobretot, els peons, som nosaltres. Els que cada dia treballem a l'obra i convencem a la gent del carrer que se sumi al projecte. Perquè l'unionisme només té dinamite per vendre. Una dinamita que si explota volarà per l'aire el nostre futur, els dels nostres fills, amics, coneguts, companys de feina. Així que toca prendre part, o estem amb els arquitectes de somnis o estem amb els aniquiladors de futur. Recordeu-ho el dia de les eleccions. Recordem-ho tots.