Anàlisi debat electoral: El format i el moderador.

Ahir Tv3 va oferir el tradicional debat electoral. Els periodistes van estar pendents de l'arribada dels candidats -si arribaven sols o acompanyats, com vestien, si portaven papers a les mans, etc. Va ser molt comentada l'arribada de Lopez Tena sobre la moto d'Uriel Bertran o la comitiva de C's amb els seus tratges immaculats a l'estil Tarantino, o que Sanchez-Camacho arribés la primera. Ara bé, si busquen a qualsevol diari l'anàlisi del contingut del debat és realment lamentable el que s'hi troba: que és igual a res.

Per començar cal dir que en plena crisi han fotut al carrer a molts professionals per no fer bé la seva feina. En Ramon Pellicer és un presentador acceptable per als informatius i/o altres formats. Com a conductor d'un debat important és lamentable. El seu somriure de maniquí era la resposta a qualsevol situació que se li escapés -o sigui totes les situacions que es van produir al llarg del debat-, somreia sarcàsticament impossible de dominar a Alfons López Tena i va sucumbir al cos a cos, amb rèpliques iròniques que com a professional s'hauria d'haver estalviat. Si volia controlar a López Tena ho havia de fer amb autoritat i no fent el paperina. El repartiment de temps va ser realment un xou. En Pere Navarro gairebé ni va parlar, l'Artur Mas i  l'Oriol Junqueras van parlar al llarg del primer bloc ben poc. En López Tena, l'Albert Rivera i l'Alícia Sánchez-Camacho van abusar del seu temps. I Joan Herrera va quedar descol·locat buscant el seu torn a replica. Però el moderador només va cridar l'atenció al primer. Els diaris tradicionals ni esmenten el paper galdós de'n Pellicer, per coorporativisme. No saben vostès com s'acostumen a guardar les vergonyes entre sí els periodistes, són el col·lectiu més similar als polítics.Pel que el primer a comentar és aquest paper mediocre del moderador: amb un debat mal moderat els torns de paraula no es respecten, no es condueix el fil argumental cada vegada que els polítics se'n van per les branques. Siguem sincers, si no es fan les preguntes correctes com es pot aspirar a obtenir bones respostes? Em nego a creure que a Tv3 no tinguessin ningú millor per moderar el debat? Pensem-hi!

En segon lloc, em sembla lamentable l'establishment que els periodistes accepten pel que fa a la representació d'altres formacions. No entenc per què no s'ha fet un debat seriós, amb un presentador solvent, que aconsegueix treure el suc a les diferents propostes dels partits amb representació però també a partits que aspiren a tenir-la: les CUP, Escons en Blanc i Partit Pirata de Catalunya, en són alguns. Representen corrents ideològics que s'estan construint un espai on els partits formals no han arribat. Pel que em sembla una falta d'autoexigència no haver articulat un debat on formacions que piquen pedra des de fa anys a nivell de base puguin posar contra les cordes els partits formals que es preocupen més de quedar bé. Hagués estat un gest en favor a la pluralitat i a la dignitat política comptar amb alguns d'aquests representants. I, perquè no hi hagi cap dubte, no parlo en cap moment d'incloure formacions feixistes que diuen defensar els drets dels ciutadans, proposant polítiques en contra de determinats col·lectius, que s'obliden també són ciutadans. Aquestes s'autoexclouen quan demostren el nivell xenòfob, ple de prejudicis i incult dels seus discursos.

I en tercer lloc, els blocs eren lamentables. No oferien possibilitat d'entrar a discutir amb detall fets concrets. La ciutadania està cansada de discursos. En general la desafecció envers els polítics acostuma a estar lligada amb el distanciament amb els grans discursos. Els blocs eren genèrics pel que deixaven directament un espai abismal perquè els polítics fessin els seus discursets. Un fet que no els acota a parlar de coses concretes, que els ajuda a divagar i que fa que aquells que no coneixen la realitat del país parlin genèricament d'un tema, segurament sense tenir-ne la més mínima idea. Per exemple Herrera, Junqueras i López Tena van parlar molt concretament d'impostos i taxes. Unes frases que van passar desapercebudes pel debat de qui és competència què i de fins on Catalunya pot gestionar què. Pel que la generalització ens va allunyar de temes importants. Ningú per exemple es va atrevir a afrontar el debat sobre la responsabilitat de gestió pública on com es controla les inversions per saber les necessitats reals del país? Si una cosa ha demostrat la inauguració del nefast i inservible Carril VaoBus de la C58 és que s'han de responsabilitzar per tal d'aconseguir auna gestió eficient.O la gestió de la campanya institucional que ha costat 270.000 euros? Qui s'ha guanyat tants diners per un vídeo tant justet a nivell tècnic?

En definitiva, per començar el debat va oferir moltíssimes mancances que en absolut van contribuir a combatre el paper preparat, estudiat, posada en escena, línies generals d'intervenció amb que els assessors havien preparat als seus candidats. Pel que ja que aspirem a ser un país sobirà potser que siguem exigents amb tot el què fem. I tornar la dignitat als debats polítics també depèn del tipus de format i de les eines amb les que aquest s'articula. I el món periodístic també té la seva part de responsabilitat. Ja que malgrat fan el paripé cada vegada que anuncien els blocs electoral -tot recordant-nos que els pobrets periodistes no estan d'acord amb la imposició de blocs-, quan tenen l'oportunitat d'anar més enllà i posar les eines per fer un debat enriquidor no ho fan i, per contra, a més en fan unes reflexions que són de paper mullat (sinó consulteu als principals diaris què diuen del debat...). Autoexigència, començant per mi i continuant amb tu que estàs llegint aquest article. I fem una cadena per ser lliures no solament com a país sinó també lliures de caure en la mediocritat.