El camí de la independència és el camí de l'exigència

Voler canviar el món exigeix un seguit  de sacrificis que no tothom és capaç d'assumir ni de suportar. Perquè canviar el nostre entorn implica canviar els nostres mal hàbits i actuar com exemple del canvi. És per això que sovint parlo de la independència de Catalunya no com el final del camí sinó com l'inici d'un camí cap al canvi. La independència ha de ser un procés. I al llarg d'aquest procés hem d'assumir les nostres virtuts però també els nostres defectes com a poble i com a nació. No solament aspiro a la llibertat del meu país. Sinó que aspiro a convertir Catalunya en un estat modern, integrador, culte, amb valors, on es premiï l'honestedat i es desterri les actituds més mediocres. Per a mi, el canvi de sistema ha d'anar acompanyat d'un canvi de mentalitat de la societat. Tots ens hem de sacrificar per aconseguir ser millors. I per ser millor hem d'abandonar aquest esport nacional de criticar el què tothom fa des del sofà sense implicar-se. Toca mirar-se al mirall i preguntar-nos què fem malament en tots els àmbits de la nostra vida. Si volem ser independents i lliures com a poble hem d'aprendre a ser lliures i exigents amb nosaltres mateixos. La independència és un camí. Estàs disposat a resseguir-lo?

'Sizú' sorgida del caos

Hi ha moments pel Caos i moments per a la planificació. I aquesta obra és fruit del caos que suposa pintar sense saber a on vas. Senzillament flueixo i exploro la sensació d'anar coneixent allò que va sorgint d'entre la pintura. Sizú és un d'aquells quadres que apareixen com un bolet. Sense cap tipus d'esboç previ ni referència em poso a pintar. I així és com sorgeix quelcom que et commociona. Potser no per la seva tècnica ni la seva qualitat sinó per la seva experiència i la resolució de tot un procés que no sabia cap a on em portava. I sovint la vida és precisament això: no saber què en resultarà de combinar certs colors i pinzellades.

Per veure més obres del Dr. Corb fes clic aquí.

Es crema l'Empordà, es crema Catalunya.

Els darrers dies Catalunya s'ha tenyit de sutge; un sutge espès que la particular Tramuntana escampa arreu. La comarca de l'Alt Empordà s'està cremant en dos incendis focalitzats que no solament deixen una llarga extensió de terra cremada sinó que per ara s'ha cobrat 4 víctimes. Avui a Barcelona ja ha arribat un núvol de cendra amb la particular olor a llenya cremada. És colpidor pensar que aquesta ferum que enes arriba és fruit d'aquest desastre que al nord del nostre petit país crema amb violència.Un incendi és un desastre que és devastador per la nostra terra i el nostre ecosistema. I a nivell social representa un enemic descontrolat que sacseja l'estabilitat social de les poblacions afectades i/o amenaçades.

Però els incendis es poden prevenir i evitar. la nostra societat no viu ni planteja els reptes de futur amb visió global. Pel que ens dediquem a apagar focs quan aquests apareixen. Evidentment els accidents existeixen ja que són fruits de la fortuna. Però hi ha una part que depèn de tots nosaltres. Depèn de les persones no llençar merda als boscos. No llençar les burilles de cigarro per la finestra i no fer foc on no es pot. Tenir cura amb els petards i aquells que són propietaris tenir la responsabilitat de desbroçar i cuidar els seus terrenys. Sé que en un moment complicat i difícil ningú vol sentir aquestes reflexions. Però estem on estem perquè tots contribuïm a fer de la nostra societat el què és.

Avui tinc el cor en un puny ja que per cada centímetre de terra que es crema un centímetre de la meva ànima s'en ressent. Els catalans ens hem unit davant d'aquest situació. Aprofitem-ho per arrencar dels nostres cors un compromís ferm amb nosaltres i amb els nostres congèneres. No podem permetre que la nostra terra i la nostra gent visqui inconscient als problemes i hagi de fer pinya només quan tenen el problema a tocar de casa. Si volem canviar el món hem de començar per canviar-nos nosaltres mateixos. Així doncs abracem la possibilitat de canviar. Disposem-nos a fer un país millor partint de la base que la nostra actitud pot ser millor en tots els aspectes. I avui els que hi puguin fer alguna cosa per ajudar a tots aquells que fan front a aquests incendis que ho facin i la resta que els donin suport, sense fissures, sense peros, sense crítiques destructives. Ja que tots som un. I per fer de Catalunya un Estat modern, lliure i cohesionat hem de lluitar per cada centímetre de la nostra terra.

(Foto: Sergi Pelàez de Facebook)

Sóc el Dr. Corb

"Volo. Potser perquè el món que m'envolta gemega de dolor i de frustració m'he decidit a volar. Volo i observo. Hi ha tantes coses que m'agraden. Volo i crido. Però n'hi ha tantes que em repugnen. Sóc fill d'una nació oprimida. Sé el què és que es burlin de la teva llengua, la teva cultura i les teves arrels. Volo i no em rendeixo. Perquè cada gest, cada mirada, cada acció pot millorar aquest món. Sóc el Dr. Corb, i cada dia lluito, volo i provo de canviar-me a mi mateix. No et preguntis que t'ofereix la vida, sinó que pots oferir tu a la vida. Perquè de ben segur tu pots marcar també la diferència. Sóc el Dr. Corb i no deixaré mai de volar.”