diumenge, 26 d’agost del 2012

El Premi Nacional és una trinxera

Fa uns dies el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) esgrimia la proposta que autors catalans que escriuen en espanyol puguin optar al Premi Nacional de Cultura de la Generalitat. El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha mostrat la seva diposició a reflexionar sobre aquest tema.

Les cultures NO són un problema. I les llengües tampoc. No odio el castellà ni renego de la literatura escrita en aquest idioma. És més, com a bon lector i escriptor que sóc m'agrada no solament el castellà sinó moltes altres llengües. I, de fet la lectura per a mi és una eina de lluita, de creixement i d'enriquiment. I mai em suposen cap impediment. Ara bé, són les persones que hi ha darrere que poden fer que una cosa tant enriquidora com una cultura o una llengua sigui una eina convertida en una arma destructiva.

És per això que cal dimensionar el què volem i pretenem com a país. Si fóssim independents i l'estructura de l'Estat Català garantís que ningú posés en dubte la legitimitat del català, preservés la immersió lingüística i s'assegurés que no es discriminés el català i vetllès per al correcte coneixement d'aquest, no veuria cap problema en incorporar no solament el castellà sinó potser l'anglès també -per exemple en arts escèniques o cinema hi ha molta gent treballant en aquest idioma- ja que ja no es tractaria de protegir i promocionar un idioma sinó de potenciar a tots i cadascun dels conciutadans catalans que creen -en una llengua o una altre- una riquesa incomparable que és aquella que genera cultura.

Però fins que aquestes estructures no existeixin, els premis nacionals de cultura són una petita gran trinxera que promociona i defensa el nostre idioma. En cap cas aquesta trinxera no es discrimina a tots aquells que escriuen en castellà -autors que admiro professionalment i que em mereixen tota la meva estima com a lector- sinó que els deixa a part perquè aquesta NO és la seva guerra. I no ho és perquè ells van escollir lliure i lícitament escriure en un altre idioma. I ells ja tenen una llarga llista de premis i estructures creades per l'Estat espanyol que defensen, promocionen i protegeixen el castellà.

Quan aquest clima 'bèl·lic' amaini no patiu perquè la trinxera es cobrirà i allí s'hi erigirà un monument de pau. On sota l'aixopluc d'un Estat Català, lliure, modern i ric -cultural i econòmicament parlant- promocionarà un premi amb horitzons internacionals que promocionarà la feina feta per gent que viu a Catalunya en l'àmbit cultural en l'idioma que sigui. Quan Catalunya sigui independent moltes de les eines que pels defensors del catalanisme són útils ara es reformaran en eines de promoció i es normalitzaran com passa a tots aquells països que ja són un estat.


dilluns, 13 d’agost del 2012

Responsabilitat, el nou agent del caos.

Responsabilitat. Aquesta paraula amaga tanta força avui dia. Potser perquè hi ha massa gent que no entén què implica i molta altra gent disposada a eludir-la, però avui dia ser responsable és un acte de rebel·lió. Hem de rebel·lar-nos contra un grup de gent que usa els sistemes en favor seu, que transforma les estructures per tal de treure'n el màxim profit personal i que eludeixen el bé comú. Com a individus hem de ser responsables. No solament dient als altres que ho han de ser sinó exigint-nos-ho també a nosaltres mateixos.

Hem fet de la por un dels nostres aliats. I ja sigui al tren, al carrer, al Parlament,etc deixem que quatre gats es comportin com vulguin per por a l'enfrontament. D'aquesta manera, deixem que uns pocs alterin la vida a tothom. Al tren permetem que un inútil posi la música amb el mòbil a tota castanya i per por callem; al carrer veiem constantment gent que embruta el nostre entorn i no els diem res perquè creiem que això no té res a veure amb nosaltres i al Parlament deixem que uns que diuen representar-nos menteixin, no es comprometin ni actuin com ho haurien de fer pel bé comú. Hem d'assumir, doncs, qui som, els límits que tenim, les nostres mancances i les nostres virtuds i començar a defensar la responsabilitat de les nostres vides centímetre a centímetre. Cada àmbit és una batalla a guanyar. Hem d'acabar amb els aprofitats que a la feina no rendeixen o treballen malament, amb els que embruten els nostres carrers i malmeten el nostre entorn; els que molesten i s'aprofiten dels altres i hem d'acabar d'una vegada per totes de donar cabuda a la mentida i a l'engany de les nostres vides.I sobretot, hem de deixar d'escollir representants públics que violin el sistema amb les seves mentides i les seves perversitats.

Per ser lliures hem de ser capaços d'acceptar la responsabilitat que suposa fer-se càrrec de nosaltres mateixos i del nostre entorn. El canvi comença en un mateix. I és per això que nosaltres som els responsables que el món estigui com està. Tots i cadacsún de nosaltres, perquè si no som responsables de fer segons què som responsables d'haver deixat que els altres ho facin. I creieu-me la revolta és acabar amb aquesta llei del silenci i amb aquesta por de ser lliures. Ara és el moment.  Perquè un cop t'adones que el canvi comença en un mateix ja no el pots eludir més.

dilluns, 6 d’agost del 2012

'Herois' per tots aquells que lluiten sense esperar res a canvi

És curiós com som els humans. La nostra memòria és ben limitada i parcial. Els catalans sovint ens definim per reivindicar aferrissadament la nostra història i cultura. Però sovint no ens adonem que la nostra memòria col·lectiva és un parany. Sempre m'ha semblat injust el tracte que la societat catalana ha dispensat al General Moragues. La Catalunya adictiva del seny ha mitificat a Rafael de Casanovas al mateix temps que ha exiliat gairebé a l'oblit a un dels molts herois que es van sacrificar en favor de Catalunya i Barcelona el 1714. Molts ho justifiquen explicant que l'11 de setembre es commemora la batalla de Barcelona únicament. Però ningú es pregunta per què la Diada Nacional de Catalunya només ret homenatge de forma oficial la Batalla de Barcelona i no a tots els que van caure en la defensa de les llibertats i drets de Catalunya? Sigui com sigui és l'hora dels herois. Però és l'hora d'aquells que se sacrifiquen dedicant la seva vida al bé comú sense aprofitar-se del sistema ni una sola vegada en favor del seu ego o el seu patrimoni. Perquè crieu-me la independència de Catalunya s'assolirà quan siguem capaços d'entendre que el sacrifici implica deixar de pensar en un mateix, deixar de pensar en com aconseguir quedar-se quant més patís millor, deixar de pensar en com accedir al poder per guanyar més diners o repartir favors entre els teus. Només des de l'honestedat i el propi exemple serem lliures. I un cop lliures sabrem exercir la nostra independència. Així amb aquesta idea vaig crear l'obra Herois. El meu particular homenatge al General Moragues i a la resta de valents que un momemnt o altre han lluitat per la llibertat.

Si vols veure l'obra finalitzada fes clic aquí.