Els rols més clar en el debat el van exercir els dos candidats de les formacions sucursalistes de la metròpoli. La candidata del PP, Alícia Sanchez-Camacho va exercir un paper dominant mentre relegava al representant del PSC el rol de víctima. Ells van representar la mateixa moneda amb dos cares diferents. Intentant defensar uns valors unionistes amb matisos.
Alícia Sanchez-Camacho (PP): va provar de fer un discurs contundent però allunyant-se de l'agressivitat amb la què normalment respón i talla als seus contrincants. De fet, és la primera vegada que va mostrar un caràcter més dòcil i menys agressiu. Fet que per una banda li donà solvència en quan a ser clara amb la posició del PP respecte la independència i el govern de CiU, però li va restar efectivitat amb la lluita que Albert Rivera va propiciar per avia'm qui defensava millor la unitat. La candidata del PP va emmerdar-se a ensenyar papers, quelcom que els polítics haurien de deixar de fer en un debat (la política està tan desacreditada que els que pugui dir un paper ja no s'ho creu ningú). I precisament va triar malament el seu camp de batalla. Va insistir tant amb el fet que Catalunya quedava fora de la UE si s'independitzava, que va rebre la frase irònica d'Alfons López Tena "també quedarà fora del sistema solar, no?". Però també va rebre l'embat d'Artur Mas, que la va acusar de mentir tot afirmant que el Govern Espanyol pressionava a la UE perquè es postulés, i de sobte Junqueras va afirmar que ell mateix havia assistit a aquestes pressions de polítics espanyols a la UE tot creant una traca on Herrera s'hi va sumar mentre Rivera es quedava en un racó: el resultat és que la candidata del PP va quedar en fals i la seva credibilitat va quedar malmesa. Un fet que va provar de recuperar atacant a Artur Mas, dient que havia deixat una Catalunya pitjor del què havia trobat. Però aquí va rebre de nou, fins i tot de Rivera, que li va recordar que les polítiques de CiU estaven aprovades amb el suport o abstenció del PP. veient que no tenia massa opcions, Alicia intel·ligentment però èticament qüestionable va decidir fer llenya de l'arbre caigut: el PSC. Pere Navarro va rebre de valent per part del PP que volia atrapar electorat socialista descontent amb el procés sobiranista que ha engegat Catalunya. Alícia va començar una rèplica a Navarro dient: "Sabia que tenien problemes de lideratge, però no tants!". Malgrat això el missatge del PP va quedar ben clar: oposició a qualsevol expressió de referèndum o consulta al poble català, oposició a la independència. Però en cap cas va saber donar resposta a les acusacions que la resta de partits li van fer de la getsió que Mariano Rajoy està duent a terme a Espanya. Un llast que la candidata del PP no va poder superar, igual que no va poder superar el complex que el PP està perdent Catalunya i no podrà fer res contra al voluntat de la majoria.
Pere Navarro (PSC): Absent. realment no entén què ha vist la cúpula del PSC en aquest candidat. De4 discurs fluix, nul·la capacitat d'improvisació, Navarro va demostrar no solament no tenir capacitat per reaccionar en un debat sinó que a més es va equivocar diverses vegades que parlava de xifres, fet que va portar a la resta de candidats a rectificar-lo. Un fet que va malmetre moltíssim la seva imatge. Fins i tot va arribar a contradir-se amb el seu posicionament davant del referèndum. Un fet que el mateix Artur Mas li va retreure i que va despertar desconcert en el propi Navarro. Va ser surrealista que el mateix moderador de l'acte li recordés a Navarro que gairebé ni havia parlat... Una imatge dòcil, desemparada i confusa que es va incrementar quan aquest va provar de defensar-se dels atacs de la candidata del PP i al mateix temps va provar d'atacar a Mas. Això sí, va regalar a l'audiència un dels gags més factibles per a ser recreats al programa de sàtira política de Tv3, Polònia: Navarro provant d'escriure en la seva carpeta una suma (qui sap per demostrar que sabia sumar) en un gest que la càmera no podia copsar i que encara va ser més surrealista amb la intervenció del moderador provant d'ajudar-lo a trobar la seva càmera. Artur Mas s'ho mirava amb cara de vergonya aliena i Sanchez-Camacho amb cara d'haver trobat la presa perfecte. Navarro no va poder ser menys clar: federalisme. Una proposta que a Espanya sona a xino. Contradiccions amb les propostes econòmiques i socials que topaven contra un Mas magnànim però contundent que li recordà la gestió del Tripartit mentre la líder del PP li recriminava Zapatero. El Mateix Rivera es va acarnissar amb Navarro usant la figura de Zapatero com un dels pitjors governants de la història. Navarro no té futur com a polític, de fet va demostrar que representa exactament la imatge del PSC: un partit sense futur a Catalunya, un partit sense rumb ni discurs.
Alícia Sanchez-Camacho (PP): va provar de fer un discurs contundent però allunyant-se de l'agressivitat amb la què normalment respón i talla als seus contrincants. De fet, és la primera vegada que va mostrar un caràcter més dòcil i menys agressiu. Fet que per una banda li donà solvència en quan a ser clara amb la posició del PP respecte la independència i el govern de CiU, però li va restar efectivitat amb la lluita que Albert Rivera va propiciar per avia'm qui defensava millor la unitat. La candidata del PP va emmerdar-se a ensenyar papers, quelcom que els polítics haurien de deixar de fer en un debat (la política està tan desacreditada que els que pugui dir un paper ja no s'ho creu ningú). I precisament va triar malament el seu camp de batalla. Va insistir tant amb el fet que Catalunya quedava fora de la UE si s'independitzava, que va rebre la frase irònica d'Alfons López Tena "també quedarà fora del sistema solar, no?". Però també va rebre l'embat d'Artur Mas, que la va acusar de mentir tot afirmant que el Govern Espanyol pressionava a la UE perquè es postulés, i de sobte Junqueras va afirmar que ell mateix havia assistit a aquestes pressions de polítics espanyols a la UE tot creant una traca on Herrera s'hi va sumar mentre Rivera es quedava en un racó: el resultat és que la candidata del PP va quedar en fals i la seva credibilitat va quedar malmesa. Un fet que va provar de recuperar atacant a Artur Mas, dient que havia deixat una Catalunya pitjor del què havia trobat. Però aquí va rebre de nou, fins i tot de Rivera, que li va recordar que les polítiques de CiU estaven aprovades amb el suport o abstenció del PP. veient que no tenia massa opcions, Alicia intel·ligentment però èticament qüestionable va decidir fer llenya de l'arbre caigut: el PSC. Pere Navarro va rebre de valent per part del PP que volia atrapar electorat socialista descontent amb el procés sobiranista que ha engegat Catalunya. Alícia va començar una rèplica a Navarro dient: "Sabia que tenien problemes de lideratge, però no tants!". Malgrat això el missatge del PP va quedar ben clar: oposició a qualsevol expressió de referèndum o consulta al poble català, oposició a la independència. Però en cap cas va saber donar resposta a les acusacions que la resta de partits li van fer de la getsió que Mariano Rajoy està duent a terme a Espanya. Un llast que la candidata del PP no va poder superar, igual que no va poder superar el complex que el PP està perdent Catalunya i no podrà fer res contra al voluntat de la majoria. 
Pere Navarro (PSC): Absent. realment no entén què ha vist la cúpula del PSC en aquest candidat. De4 discurs fluix, nul·la capacitat d'improvisació, Navarro va demostrar no solament no tenir capacitat per reaccionar en un debat sinó que a més es va equivocar diverses vegades que parlava de xifres, fet que va portar a la resta de candidats a rectificar-lo. Un fet que va malmetre moltíssim la seva imatge. Fins i tot va arribar a contradir-se amb el seu posicionament davant del referèndum. Un fet que el mateix Artur Mas li va retreure i que va despertar desconcert en el propi Navarro. Va ser surrealista que el mateix moderador de l'acte li recordés a Navarro que gairebé ni havia parlat... Una imatge dòcil, desemparada i confusa que es va incrementar quan aquest va provar de defensar-se dels atacs de la candidata del PP i al mateix temps va provar d'atacar a Mas. Això sí, va regalar a l'audiència un dels gags més factibles per a ser recreats al programa de sàtira política de Tv3, Polònia: Navarro provant d'escriure en la seva carpeta una suma (qui sap per demostrar que sabia sumar) en un gest que la càmera no podia copsar i que encara va ser més surrealista amb la intervenció del moderador provant d'ajudar-lo a trobar la seva càmera. Artur Mas s'ho mirava amb cara de vergonya aliena i Sanchez-Camacho amb cara d'haver trobat la presa perfecte. Navarro no va poder ser menys clar: federalisme. Una proposta que a Espanya sona a xino. Contradiccions amb les propostes econòmiques i socials que topaven contra un Mas magnànim però contundent que li recordà la gestió del Tripartit mentre la líder del PP li recriminava Zapatero. El Mateix Rivera es va acarnissar amb Navarro usant la figura de Zapatero com un dels pitjors governants de la història. Navarro no té futur com a polític, de fet va demostrar que representa exactament la imatge del PSC: un partit sense futur a Catalunya, un partit sense rumb ni discurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada