La Generalitat de Catalunya ha promogut la campanya institucional per anunciar les eleccions del proper 25 de novembre de 2012. Per fer-ho ha impulsat un vídeo publicitari inclós dins d'una campanya que ha provocat polèmica per incloure referències a l'11 de setembre de 2012. Tant és així que tots els partits, excepete CiU i ERC, han denunciat la campanya fins a aconseguir que la Junta Electoral Central hagi exigit la retirada que a dia d'avui s'ha fet efectiva. Ara bé, deixant de banda tot el debat darrere d'aquest espot hi ha tota una reflexió. I és que la campanya ha costat 270.000 euros.
Una xifra molt per sobre del preu de cost d'un vídeo, dos models de falques -mitja pàgian de word per cap- i segurament del preu dels espais publicitaris que en cas d'eleccions de ben segur estan regulats. Realitzar aquest vídeo implica refregir unes imatges existents i un dia de rodatge en un estudi amb croma perquè les diferents persones diguin la seva frase. Editar i llestos. Tot això de ben segur s'ha pagat a preu de minúscia. Vivim en un país on els càmeres, els periodistes, realitzadors, editor de vídeo, guionistes, treballen gairebé a preu de cost per sobreviure. Aquest vídeo, entre lloguer de l'estudi amb croma, l'equip i tècnics no sobrepassarà entre els 5.000 o 7.500 euros amb IVA inclós. La pregunta és a quina empresa se li ha pagat tants diners per fer un vídeo com aquest? Quant s'ha pagat per realitzar dos models de falca de ràdio que ocupen una pàgina de word? Quants diners s'ha pagat a una empresa de central de mitjans (empreses que controlen les insercions publicitàries institucionals i que treballen segons concurs amb les administracions) per gestionar quants espais publicitàris a quin preu?
Al final, els partits han posat el crit al cel per un tema subjectiu. Ja que si apareix la referència a la Diada i la seva manifestació no és l'important ja que va ser una manifestació col·lectiva el dia de la festa de tots els Catalans. L'important és saber quants dels polítics que diuen representar-nos tenen clar que no poden inflar els comptes públics amb encàrrecs sobreinflats de preu. I és que el què és partidista és queixar-se del vídeo pel seu contingut i que ning´`u investigui a qui s'ha pagat i quan per un producte que no s'ho val. Perquè amb una campanya de 270.000 euros hi ha un marge abisamal. Un Marge que no correspon en absolut al preu de mercat d'aquest producte. I al final, comença a cansar que acceptem el pagament de preus desorbitats per serveis i/o productes que no s'ho valen. Potser fora bo, que els polítics comencin a entendre que amb els diners no s'hi juga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada