Europe is listening catalan's claim

És cert, avui tots els mitjans de comunicació expliquen com la vicepresidenta de la Comissió Europea, Catherine Ashton eludeix posicionar-se en el cas de les aspiracions independentistes catalanes. I això ocorre just en una trobada entre ella i el Ministre Espanyol d'Afers estrangers, Margallo que avui ha contestat el consell que el Primer Minsitre Britànic, Cameron, ha donat a Rajoy i a Espanya: cal escoltar i deixar que el poble decideixi. 

És curiós, els contraris a que Catalunya exerceixi la seva voluntat i decideixi lliurament si vol esdevenir un estat, argumenten que la UE no vol ni sentir a parlar d'aquest tema, i avui que Ashton ha declarat no voler-ne parlar, se senten més cofois que mai. Per a ells és un argument irrefutable que significa que la UE està en contra de la independència de Catalunya. Però ningú s'ha parat a pensar una cosa: i és que és normal que la UE no en vulgui parlar ja que la política interior està reservada només als estat que en conformen part. Però al no voler-ne parlar saben perfectament que és un tema important i capdval que els obliga a mantenir-se al marge pel que ens estan dient que saben de què va realment aquest tema. I és més, el fet que un Primer Ministre com el d'Anglaterra hagi hagut de donar lliçons de democràcia a Espanya posa en evidència que el tema Català està en boca de tothom a Europa. Que ningú pateixi, ara no en volen parlar però amics meus quan tot el poble de Catalunya voti 'Sí' a la independència la UE serà la primera en venir-nos a buscar. Catalunya és la porta del mediterrani, una de les nacions del món amb més capacitat de producció de riquesa, pel que no patiu. Vindran. La pregunta és si quan vinguin els catalans voldrem ser europeus o no. I això, ja és una altra història. 

Tallant rostres

M'agrada jugar amb el temps. I com que porto una vida combativa, de vols d'alçada i reivindicacions sense fi, sempre busco algun moment per aterrar. Potser per jugar a aturar el temps un breu instant mentre la meva ment juga a perdre's en un laberint. I hi ha llocs adients per això, llocs tant especials i inspiradors, com l'Espai d'Art de Judith Vizcarra a Mollet del Vallès.

Casualment s'hi estrenava una exposició d'Eduard Figueras, una artista de tallar la fusta, que crea punts de llibre amb rostres coneguts i altres petites escultures fetes amb dedicació i pols. Repassant entre les obres vaig veure els rostres tallats de Tísner, Calders o els Presidents de Catalunya. Quanta informació en un bocí de fusta, tallat amb una petita serra per fer de les ombres les percussores d'unes faccions històriques. No us perdeu la oportunitat de deixar-vos caure per aquest Espai d'Art ni per aquesta exposició que romandrà oberta fins el proper 20 de juliol.

Honor, desnutrició i armes polítiques

Avui és notícia arreu els suposats casos de desnutrició infantil a la ciutat de Barcelona. Ahir Irene Rigau, Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va oferir una roda de premsa on va arribar a afirmar que l'Ajuntament de Barcelona havia detectat 2.800 infants amb desnutrició. Des d'aquell moment la complexa, feixuga i estranya maquinària informativa es va posar en marxa. Amb 24 hores de diferència ja trobem que des del Govern d'Espanya s'acusa a Catalunya de gastar-se els diners amb TV3 i els Mossos en comptes d'alimentar els seus fills. Ara bé, quina tipus de polítics tenim? I quins mitjans de comunicació?

El que molts saben i no expliquen és que aquesta situació esperpèntica es deu a una equivocació de la Consellera a qui per cert, l'Ajuntament de Barcelona, no ha volgut desacreditar -entenc per tancar files ja que CiU és el partit majoritari a la Generalitat i al Conistori-. Així, la Consellera mentre explicava que el model de Barcelona és exportable arreu com un model d'eficàcia de cooperació entre diversos serveis -ja que en qualsevol cas de sospita d'algun dèficit o desequilibri en l'alimentació els centres escolars de Barcelona ho posen en coneixement dels serveis socials del Consistori- la Consellera va afirmar que a Barcelona hi havia 2.800 casos de desnutrició infantil. En realitat va ser tot un error. I és que l'Ajuntament -responsable de les xifres ja que es tracta dels seus serveis- ha explicat que en aquest cas de cooperació entre escoles i serveis socials  es van detectar 2.800 possibles casos de disfunció en l'alimentació i un cop estudiats i treballats van constatar que 2.337 ja rebien beca menjador o ajudes per tal de fomentar una bona alimentació. A més als 522 que no en rebien se'ls va donar ajudes i a 180 més ( dels 2300 amb beca) se'ls reforçà l'ajuda ja rebuda amb més accions. Per tant es va actuar per millorar i garantir una alimentació completa en els casos que així pertocava. Però, sobretot l'important és el fet que l'Ajuntament comunica que cap d'aquests casos pateix desnutrició infantil.

Per tant, en 24 hores trobem que una Consellera s'equivoca amb les xifres,  unes xifres que avui l'Ajuntament de Barcelona explica racionalment però sense desacreditar directament la Consellera, i a sobre una equivocació que ha servit altra vegada als enemics de Catalunya a atorgar barra lliure en l'atac constant al fet català. Però no solament amb les xifres, sinó que a més la majoria ha confós els termes; ja que a Barcelona de ben segur pot existir - i tal com informen els serveis socials, existeixen- diferents infants amb algun dèficit alimentari o en risc de patir una alimentació no sana però NO hi ha desnutrició infantil. A Catalunya, com a la resta de països un elevat nombre de nens pateixen malnutrició, o sigui no mengen bé, sa i equilibrat pel que acostumen a estar obesos, no pas desnutrits. I davant de tot aquest merder mediàtic la pregunta obligada és: la Consellera Rigau ha rectificat?

I ara bé, fer merder mediàtic, sobretot aquells que depenen de Mediaset (Tele5 i Cuatro) que ofereixen una versió morbosa i esbiaixada de l'actualitat, tot alarmant d'un fet tant trascendental i important com pot ser la desnutrició infantil diu molt del país on vivim. Què deuen pensar aquells infants que poblen països de l'anomenat Tercer Món en aquest moment? Ah, perdoneu, aquests estan morint. sí, en aquests moments, mentre llegiu això, moltes ONG afirmen que cada minut moren centenars o milers de nens al món. Què en pensen d'aquest debat els milers de persones que contribueixen i lluiten perquè l'apatia - cada vegada més àcida- d'occident no s'oblidi dels milions de nens que moren cada dia? I on és la responsabilitat de la Consellera i dels seus assessors per permetre que aquest error que degudament esmenat no arribés més enllà? Per què no tenim uns periodistes que busquin aproximar-se al màxima a la veracitat? Errare humanum est, et confiteri errorem prudentis.