Anem a afrontar candidat a candidat la seva actuació al llarg del debat polític de TV3. Una oportunitat de mostrar als ciutadans què defensa cada formació i d'acostar el posicionament de cada partit al carrer. Val a dir que la primera imatge va ser molt clara.
Joan Herrera i
Artur Mas van ser els dos únics que no van sortir a la fotografia amb la carpeta del partit. Una acció que va transmetre de seguida una sensació de cofniança i solvència. Els assessors de la resta de partits -molts dels quals han cursat masters estratosfèrics a ESADE- ja haurien de saber la importància de recomanar als seus candidats que no apereguessin amb la carpeta coorporativa més pròpia de supermercat que d'un candidat solvent.A partir d'aquí analitzarem candidat a candidat quina va ser al seva actuació:
Albert Rivera (Cs): va estar incissiu, té una capacitat per sintetitzar realment excepcional i quan no cau en l'actitud de nen rabiós i maleducat té una claretat que l'ajuda a exposar els seus arguments de forma contundent. Va obrir el seu posicionament amb una intervenció de 30 segons realment profesisonal incidint en un aspecte poc conegut del seu programa: la lluita contra l'establishment polític, el canvi de sistema electoral (llistes obertes, etc) i el posicionament contra els grans poders econòmics: el sistema financer i bancs. Malgrat aquesta visió més populista va descol·locar els seus contrincants no es va estar d'insistir en el lema d'unitat. Es va erigir com el gran defensor d ela unitat d'Espanya i va buscar la confrontació amb la candidata del PP, que es va a negar a entrar al tu a tu. Herrera va ser un dels altres commocionats ja que Rivera li va copsar el discurs social. Segurament Rivera hagués triomfat a l'escola del sofisme de la Grècia clàssica. Tota la claredat que va jugar en els aspectes socials la va ometre sobre el tema de la llengua catalana. Va saber adaptar-se a un format caòtic de debat i va mostrar clarament el menyspreu que té cap al candidat de SI, Alfons López-Tena. A nivell professional cal dir que va saber improvisar, adaptar-se al joc de debat però li van perdre les formes en certs moments. Aquesta actitud exagera d'Infant Terrible li va passar factura, ja que molts cops el situava al llindar de la mala educació. Però va ser intel·ligent ja que després de dues rebolcades dialèctiques que li va dedicar a en Junqueras va decidir solament buscar la confrontació amb PP i PSC que són dos fonts de possible vots per C's.Va deixar clar els seus punts: restructuració del sistema econòmic, millora del sistema d'encaix d'Espanya, avenç en el sistema electoral, negació de l'independentisme, criminalització dels referèndums i dels seus defensors, entre d'altres.
Alfons López-Tena (SI): la claretat no és el seu fort en discursos acotats. La seva gran virtut és la confrontació i la va cercar amb tothom que se li va creuar dialèticament. Sobretot la capacitat d'ironitzar el va fer especialment incident quan amb la frase 'Catalunya quedaria també fora del sistema solar' en al·lusió a tot el dramatisme que la líder del PP, Sanchez-Camacho, posava per emfatitzar com de dolenta seria la independència per Catalunya. Va tenir moments poc virtuosos ja que va arribar a entrar amb el frec a frec fins i tot amb el gamarús del presentador. López Tena va saber posar el punt combatiu recordant en tot moment les limitacions que suposava per a Catalunya l'Estat espanyol: a nivell de lleis, tributs i pressupostos. Va deixar clar que el menyspreu que li professa Albert Rivera és completament compartit. En diferents moments del debat, es podia escoltar de fons retrets que s'anaven fent un i altre. D'altra banda, va provar d'erigir-se com el gran valedor de la independència. El seu discurs final no va ser apoteòsic ja que va estar dubitatiu i forçat, però la seva lluita al llarg del debat el va fer present gràcies a la seva combativitat. Al final però de tant anar a la contra els punts del programa de SI van quedar completament oblidats: l'únic que va aconseguir deixar clar és que Catalunya amb Espanya no té futur, però no va aconseguir fer despuntar cap de les propostes del programa de SI.
Joan Herrera (ICV): va provar de ser pedagògic i calmat però el seu frec a frec amb Mas el va alterar completament. L'herència del tripartit li va passar factura. A ell i a Navarro. En Junqueras va fer com si la cosa no anés amb ell. Herrera va lluitar el discurs ideològic d'esquerres i de carrer. Va provar de posar exemples sobre el patiment i la crisi però va perdre massa temps amb retrets a CiU. Aquest va ser el seu gran error. En un inici prou digne es va anar desquiciant cada vegada que Mas li recordava el deute que el tripartit havia deixat a la Generalitat. I Herrera en comptes d'esquivar el dard el va entomar de ple. La picabaralla el va portar a perdre el fil del discurs. Un fil que a més es va veure sacsejat per les incursions socials del discurs de Rivera. Un discurs que va trastocar als seus oponents però especialment Herrera que va veure com havia de justificar que ells eren els 'bons' defensors del treballador i els més ferms opositors a les retallades. Però això el va fer perdre claredat i singularitat. No va poder concretar polítiques clares ni exemples concrets de com afrontar la crisi. En línies generals però es va mostrar clarament a favor del referèndum d'autodeterminació i insistent amb la necessitat de polítiques socials.
Albert Rivera (Cs): va estar incissiu, té una capacitat per sintetitzar realment excepcional i quan no cau en l'actitud de nen rabiós i maleducat té una claretat que l'ajuda a exposar els seus arguments de forma contundent. Va obrir el seu posicionament amb una intervenció de 30 segons realment profesisonal incidint en un aspecte poc conegut del seu programa: la lluita contra l'establishment polític, el canvi de sistema electoral (llistes obertes, etc) i el posicionament contra els grans poders econòmics: el sistema financer i bancs. Malgrat aquesta visió més populista va descol·locar els seus contrincants no es va estar d'insistir en el lema d'unitat. Es va erigir com el gran defensor d ela unitat d'Espanya i va buscar la confrontació amb la candidata del PP, que es va a negar a entrar al tu a tu. Herrera va ser un dels altres commocionats ja que Rivera li va copsar el discurs social. Segurament Rivera hagués triomfat a l'escola del sofisme de la Grècia clàssica. Tota la claredat que va jugar en els aspectes socials la va ometre sobre el tema de la llengua catalana. Va saber adaptar-se a un format caòtic de debat i va mostrar clarament el menyspreu que té cap al candidat de SI, Alfons López-Tena. A nivell professional cal dir que va saber improvisar, adaptar-se al joc de debat però li van perdre les formes en certs moments. Aquesta actitud exagera d'Infant Terrible li va passar factura, ja que molts cops el situava al llindar de la mala educació. Però va ser intel·ligent ja que després de dues rebolcades dialèctiques que li va dedicar a en Junqueras va decidir solament buscar la confrontació amb PP i PSC que són dos fonts de possible vots per C's.Va deixar clar els seus punts: restructuració del sistema econòmic, millora del sistema d'encaix d'Espanya, avenç en el sistema electoral, negació de l'independentisme, criminalització dels referèndums i dels seus defensors, entre d'altres.
Alfons López-Tena (SI): la claretat no és el seu fort en discursos acotats. La seva gran virtut és la confrontació i la va cercar amb tothom que se li va creuar dialèticament. Sobretot la capacitat d'ironitzar el va fer especialment incident quan amb la frase 'Catalunya quedaria també fora del sistema solar' en al·lusió a tot el dramatisme que la líder del PP, Sanchez-Camacho, posava per emfatitzar com de dolenta seria la independència per Catalunya. Va tenir moments poc virtuosos ja que va arribar a entrar amb el frec a frec fins i tot amb el gamarús del presentador. López Tena va saber posar el punt combatiu recordant en tot moment les limitacions que suposava per a Catalunya l'Estat espanyol: a nivell de lleis, tributs i pressupostos. Va deixar clar que el menyspreu que li professa Albert Rivera és completament compartit. En diferents moments del debat, es podia escoltar de fons retrets que s'anaven fent un i altre. D'altra banda, va provar d'erigir-se com el gran valedor de la independència. El seu discurs final no va ser apoteòsic ja que va estar dubitatiu i forçat, però la seva lluita al llarg del debat el va fer present gràcies a la seva combativitat. Al final però de tant anar a la contra els punts del programa de SI van quedar completament oblidats: l'únic que va aconseguir deixar clar és que Catalunya amb Espanya no té futur, però no va aconseguir fer despuntar cap de les propostes del programa de SI.
Joan Herrera (ICV): va provar de ser pedagògic i calmat però el seu frec a frec amb Mas el va alterar completament. L'herència del tripartit li va passar factura. A ell i a Navarro. En Junqueras va fer com si la cosa no anés amb ell. Herrera va lluitar el discurs ideològic d'esquerres i de carrer. Va provar de posar exemples sobre el patiment i la crisi però va perdre massa temps amb retrets a CiU. Aquest va ser el seu gran error. En un inici prou digne es va anar desquiciant cada vegada que Mas li recordava el deute que el tripartit havia deixat a la Generalitat. I Herrera en comptes d'esquivar el dard el va entomar de ple. La picabaralla el va portar a perdre el fil del discurs. Un fil que a més es va veure sacsejat per les incursions socials del discurs de Rivera. Un discurs que va trastocar als seus oponents però especialment Herrera que va veure com havia de justificar que ells eren els 'bons' defensors del treballador i els més ferms opositors a les retallades. Però això el va fer perdre claredat i singularitat. No va poder concretar polítiques clares ni exemples concrets de com afrontar la crisi. En línies generals però es va mostrar clarament a favor del referèndum d'autodeterminació i insistent amb la necessitat de polítiques socials. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada