Las Catalunya del Futur III: gestió i emprenedoria

Estic convençut que per als que aspirem, treballem i lluitem per a al creació d'una Catalunya Independent en algun moment de la nostra vida hem hagut de patir les conseqüències de tractar administrativament amb l'estructura burocràtica de l'Estat Espanyol. És per aquest motiu que crec fermament que ara que tenim la oportunitat de replantejar com volem que sigui el nostre país no podem caure en el parany de repetir errors de funcionament tant bàsics com els que rodegen l'administració d'empreses i autònoms.

Actualment muntar una empresa a Espanya suposa un mínim de 2 o 3 mesos, en funció del gestor que tinguis, o si aquest té accés a la seva creació telemàtica que sembla ser -no ho sé del cert- només es pot fer la gent de Madrid o gestories que operen des de Madrid. Però en general una empresa costa uns 1400 euros (costos de gestió i notaria) i trigues uns 3 mesos en tenir  tots els papers operatius. A Anglaterra, tu pots muntar la teva empresa en menys de 48 hores, via telemàtica i per un 80% menys del cost. A Espanya tot és farragós ja que el país continua operant com un antic regne burocràtic i  amb sentit de clientelisme. Els assalta taulells són persones funcionaritzades que treballen de forma mecànica en una administració inflada com un bou de proporcions gegantines.

I mentre l'Estat manté aquestes estructures que passa amb el petit i mitjà empresari? Què passa amb els autònoms? Els emprenedors? Que són sagnats, obligats a lidiar amb centenars de processos administratius, sense massa ajudes que puguin esperonar la seva iniciativa... I, parlem clar, els autònoms són els majors explotats de l'Estat Espanyol. Segurament els autònoms són els serfs de la gleva de l'actualitat, vinclats a un sistema econòmic pervers. Un fet que contrasta amb un sistema funcionarial, que lluny de premiar el rendiment dels treballadors es basa en criteris hipotètics i drets adquirits per promocionar els treballadors. Un fet que acaba desembocant a sector de poder funcionarial i a grans bosses de treballadors inserits a dit coma  càrrecs de confiança o nomenaments. Tots aquests problemes actuals que frenen el rendiment d'un país com Catalunya han de ser presents el dia que construïm les nostres estructures. No pot ser que grans empreses tributin proporcionalment menys que les PIMEC, no pots ser que hi hagi treballadors que malgrat no compleixin amb al seva feina no se'ls pugui re-ubicar, cessar, etc. Per altra banda no pot ser que el sistema no reconegui i esperoni la força dels funcionaris que sí accepten les seves responsabilitats i malgrat estar immersos en un sistema gris i corrupte, mantenen encara la vocació de servei públic. No pot ser que els autònoms paguin desproporcionadament i no tinguin un sistema que garanteixi la seva seguretat com a treballadors i que els faciliti la seva gestió. No pot ser que el sistema financer i públic concedeixin subvencions que creen clientelisme en comptes de fer cedits a cost 0 per tal de promoure la recuperació del capital per invertir en diferents projectes, i un llarg etcètera.

No sóc un expert, en absolut, però crec que cal fer una reflexió profunda al respecte per tal de no repetir els errors existents i construir un país que afavoreixi a la gent treballadora, que no crei clientelisme a base de favors i subvencions i que en definitiva premiï als més intrèpids, implicats i productius i per una vegada exclogui als llepaculs amants del servilisme i la conveniència; així com també creem una estructura que forgi i acompanyi el procés de creadors, investigadors i emprenedors.

#llibertat - Diada Nacional de Catalunya

Molts donen per fet que la llibertat és quelcom inherent a l'ésser humà, si bé per desgràcia en el món que vivim és massa usual que algú privi a algú altre d'aquesta virtud. Més lluny dels debats que des d'Espanya - si se'ls pot anomenar debats ja que no estan disposats a parlar de res que impliqui trencar la seva obsessió malaltissa de l'Espanya unida, de dretes, homogènia i reaccionària- Catalunya celebra la seva Diada commemorant els 299 anys de la pèrdua de les llibertats després que la Guerra de Successió entre Borbons i Austracistes la deixèssin desemparada lluitant per la seva constitució i llibertats. La història no cal justificar-la. Malgrat aquell 1714 van morir milers de persones, catalans (també alemanys, castellans, mallorquins, etc) tots ciutadans lluitant contra un exèrcit de més de 50.000 soldats professionals provinents de Castella i França, 299 anys després aquí estem. La llibertat no és un caprici. Els catalans no estem jugant a un joc de paraules. Volem llibertat. Per decidir qui som com a poble i consensuar què som com a nació. Per poder escollir quin país volem per a nosaltres i els nostres fills. I tot això ho fem amb la il·lusió de fer-ho creant el nostre propi marc jurídic i administratiu. Després de tantes rancúnies, de tantes morts, de repressions sistemàtiques cap a la nostra llengua i contra els nostres avantpassats, només volem ser lliures. I la comunitat internacional té el deure d'escoltar-nos. Té el deure d'emparar a un poble que des de fa segles lluita per la justícia social, per la llibertat i per l'estat de dret. Els catalans som el símbol que el món pot canviar. I malgrat el món ens va arraconar (Gran Bretanya ens va abandonar al firmar el Tractat d'Utrech amb l'Espanya i França Borbòniques, l'Imperi Austríac es va desentendre de nosaltres, malgrat els seus ciurtadans clamaven pel cas català tal i com demostren els arxius; ens va abandonar també la comunitat internacional quan a la Guerra Civil va firmar el Tractat de No intervenció mentre l'Alemanya Nazi i la Itàlia de Mussolini bombardejaven i desagnaven el nostre país. Ens van abandonar el plena dictadura de Franco quan un Pau Casals commocionat a la cerimònia de l'ONU clamava "I am Catalan", i un llarg etcètera). No ho dic amb rancúnia. La història és cíclica i els catalans no ens subjugarem mai. Passaran 300 o 500 anys però continuarem clamant per la llibertat fins que el món sencer ens escolti. Perquè volem ser lliures. I qui lluita per la llibertat no s'atura mai. Som petites pedres en un mar immens. Però les pedres, formen muntanyes.  I jo ja he deixat la meva pedra a la platja per tal de contribuir a la marea catalana per la #llibertat.

Aquest és un Blog que participa de la iniciativa de blogs enllaçats per la independència i si vols saltar al proper blog que conforma aquesta Cadena Virtual en favor de la llibertat de Catalunya només cal que cliquis aquí per llegir l'article 'Independència' al blog Margarides i Albercocs de Maria Nicolau. Fem Via Catalana per la independència!