Trivialitzar el què som i qui som

Mantenir el criteri avui dia no és una odissea, és una proesa. I fer-ho quan estem bombardejats constantment per informació que banalitza tot allò important és encara més difícil. Em resulta estrany que enmig d'aquesta explosió de ganes de ser catalans i independents, a Catalunya ens dediquem a deixar que certs sectors, persones i marques etiquetin què som i com, d'una forma tant frívola. 'Mediterráneamente' és el claim de la campanya d'Estrella Damm per definir en pocs minuts tots els clixés del que són capaços per relacionar la nostra terra, costums i cultura amb una marca de cerveses. Mentre aquí ens fa gràcia la marca de cervesa arrelada a Catalunya no ha fet mai cap pas en favor de l'etiquetatge en català. Tot el contrari a la seva arxienemiga recent, Moritz que va ser capaç d'enviar cervesa etiquetada en català a l'Eurocambra.

Mentre tots riem el 'mediterràniamente' que és un concepte molt proper al que la Dictadura Franquista venia -als anys 60- del litoral català i del País Valencià, després ens trenquem la camisa quan algun polític de torn banalitza el procés sobiranista...  Molts, segurament us preguntareu què té a veure una cosa amb l'altra? Molt senzill. I és que fa massa anys que deixem que ens facin servir quan algú li interessa, somriem amb autocomplaença aquells que fan de la nostra terra un mesclum de tòpics, després plorem quan els nostres 'enemics' polítics ens menyspreen, però de seguida que podem som els primers en no valorar i no respectar la nostra terra. Potser serem lliures el dia que ens adonem que s'ha acabat deixar que molts hissin pedaços de la nostra bandera cultural, del nostre país, de la nostra terra, en favor dels seus propis interessos. S'ha acabat riure les gràcies a aquells que volen que els catalans siguem dòcils, assimiliats culturals, descafeinats, un compendi de tòpics, tal i com mostren totes aquestes campanyes de publicitat que lluny de mullar-se amb la terra que els acull.. Sóc exagerat? Com puc ser exagerat quan a les nostres escoles s'amputa del dret d'educar en el idioma propi de la nostra terra? Com puc ser exagerat quan hi ha polítics espanyols que ens titllen de nazis per voler fer un referèndum democràtic? Com puc ser exagerat si hi ha periodistes i mitjans de comunicació espanyols que justifiquen els assassinats durant la Dictadura Franquista? No, no estem en temps de fer veure que tot són cervesetes, bon rotllo i fer veure que som conscients que una llengua pateix, un poble plora i un país sencer està lluitant contra una caverna feixista, estem en temps de rebel·lar-se contra unes entitats financeres que han malversat i malgestionat fons i han parat la mà per rebre diners públics mentre deixen al carrer a famílies, estem davant d'un moment on els tòpics aporten mediocritat, on la crisi de valors que vivim requereix complexitat, pensament profund i compromís. I això no es fa rient les gràcies als que ens menystenen i ens consideren una anècdota publicitària. Perquè el SOM i SEREM s'ha de demostrar.

'Moai Time' sempre observant

Els Moais miren a l'horitzó. Diuen que esperant la tornada dels deus, de les naus especials que els transportaven, però mentre no tornen ells esperen. Esperen pacientment que passi el que ha de passar perquè ells ho puguin veure. Res té massa sentit en aquest món, però els Moais sempre estan allí dempeus esperant observar quelcom que no sabem què és. I jo vaig posar-me al costat d'un i des de llavors, observo.

Vade retro, Hispania!

Darrerament Espanya camina per un sender d'agressivitat envers tot allò que no és inclòs pel nacionalisme espanyol. Des d'Aragó han canviat el nom - i de pas desprotegit- el català (LAPAO) que queda anorreat com una anècdota més dins d'un territori que ha mamat i mimetitzat els principis del nacionalisme espanyol i on la memòria d'un passat gloriós i independent ja no és sinó una anècdota; el Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya, José Manuel Garcia-Margallo, va decidir retirar una càtedra de la Universitat de Georgetown a una professora catalana obertament independentista i a més ha reconegut que el motiu ha estat purament ideològic i polític!; La televisió de la Comunitat de Madrid, Telemadrid ha emès un reportatge on es compara Artur Mas, el President actual de Catalunya, i a tots els catalans independentistes amb Hitler i Stalin; i, el TSJC defensa que a Catalunya si qualsevol família d'algun infant en edat d'escolarització demana les classes en castellà la llengua predominant d'aquestes ha de ser en aquest idioma, passant així per sobre de la majoria de nens i famílies que volen les classes en català; en definitiva, un sender d'atacs constants cap a una identitat històrica com la catalana.

(QS/ND Font: Nació Digital)

Davant d'aquesta dinàmica molts diuen que a Catalunya s'està passant per sobre de la majoria ja que ningú vol el dret a decidir i la majoria està en contra de les reivindicacions catalanes. Llavors, a Espanya algú deu comptar molt malament o potser fins i tot es va saltar les classes de sumes. Si mirem la fotografia annexa veurem el resultat de la votació que es va fer per iniciar un debat sobre el dret a decidir de Catalunya. El resultat va ser de 105 diputats a favor (CiU, ERC, ICV, PSC, CUP) i 9 en contra (C's) i els 19 diputats del PP abandonant l'hemicicle i negant-se a votar. Pel que estem parlant que no una majoria, sinó l'amplia majoria política (avalada pel vot del poble) vol debatre el dret a decidir de Catalunya. I Espanya que nega aquesta opció es permet el luxe d'atacar, menysprear i insultar la democràcia catalana? Per què Espanya té tanta por d'un debat democràtic? Això és el què la comunitat internacional comença a veure. I és que Catalunya és l'oasi democràtic d'una Espanya en crisi que fa aigües. Vade retro, Hispania!

De TeleMadrid al Submarí que no flota: la incultura

Hi ha moments que a Espanya molts s'entesten en deixar constància de la seva poca cultura, eficiència i, en general, capacitat. En uns dies convulsos han coincidit diferents proves del nivell d'estupidesa de l'Estat Espanyol i del nacionalisme espanyol. I ull! Respecto molt a la gent que se sent espanyola igual que espero que respectin que jo no m'hi senti. Però sincerament, últimament el nacionalisme espanyol ranci ha ofert una imatge més patètica del què ens té acostumats!

Fa poc la televisió més propera a una cadena propagandística (Telemadrid) va emetre un reportatge on es comparava als nacionalistes catalans amb Hitler i Stalin. L'autora d'aquest reportatge no solament ha sortit al pas de poques crítiques que fora de Catalunya ha provocat aquest reportatge sinó que s'ha reafirmat: " me importa que a su vecino catalán le multen por rotular en español.O que  no pueda elegir la escolarización de sus hijos." ha afirmat la periodista a Twitter. És curiós que això hagi passat aquests dies mentre l'exèrcit espanyol viu una situació irrisoria dins el panorama internacional: Espanya presumeix d'haver creat un dels submarins més avançats del món (l'S-80) i al moment de fletar-lo a l'aigua aquest s'enfonsa arran d'un mal disseny i equivocacions en els càlculs. El nou projecte de submarí ha costat 2.135 milions d'euros i malgrat tot els enginyers espanyols no han aconseguit encertar els càlculs de flotació. I, finalment, això coincideix amb una tercera notícia, i és que el New York Times obria la seva edició amb portada dedicada a la corrupció de l'Estat Espanyol provocant la còlera dels polítics espanyols.

Si refregim aquestes notícies tenim una evidència clara: comparar una ideologia com l'independentisme o el nacionalisme català amb Hitler és de per si una barbaritat que hauria d'estar penada amb anys de presó per manca de cultura i de respecte a tota la gent que va morir directa o indirectament per culpa de la II Guerra Mundial. Però a més comparar-ho amb Stalin i Hitler al mateix temps hauria d'estar doblement condemnat! Com pot comparar dos personatges tant antagònics? Cert que van ser dos dictadors però en dos models de societat diferents i amb dos models econòmics, ideològics totalment incomparables. I encara més insultant que compari les seves maneres de fer política amb la dels nacionalistes catalans. Quina història ha estudiat aquesta periodista? NO sap la diferència entre democràcia i dictadura? I encara més, com pot ser que un periodista així no se l'hagi inhabilitat per dir tal barbaritat en una televisió pública com TeleMadrid? Preguntes que no ens hauríem de fer si visquessim en païssos moderns i demòcrates com Alemanya o Anglaterra, per posar qualsevol exemple. 

Així, i per resumir, no m'estranya que diaris de prestigi com New York Times mostri aquesta visió d'Espanya on tot funciona per clientelisme i corrupció. Doncs si en un ofici com al periodisme no hi ha cap codi de conducte com seran els polítics Espanyols? Igual, prenen decisions i rebenten les raques públiques passant-se pel forro dels collons tota ètica. I com són els ingenyiers que dissenyen submarins a Espanya? Deuen ser els únics del món que no saben calcular la capacitat de flotació d'una embarcació al construir-la!  

Aquesta és l'autèntica Espanya hereva del Franquisme on tot funciona a dit, on no hi ha conseqüències per aquells que no compleixen la llei, on l'evasió d'impostos es premia amb l'amnistia, on els bancs que s'ha demostrat els seus enganys i malversació se'ls ha injectat diners públics mentre hi ha gent que se la desnona o empreses que no reben crèdits per continuar funcionant, i on, en definitiva, els processos democràtics com el que encapçala el nacionalisme català (on es vol votar lliurement que volem ser i com ens volem organitzar, i on es lluita de forma pacífica i democràtica) es comparen vilment amb el nazisme.

Espanya està en mans de mediocres i, per desgràcia, la seva població majoritàriament els avala. Segons les últimes enquestes del CIS els espanyols comencen a estar preocupats pel nacionalisme català. ÉS evident, perquè si Catalunya marxa, s'emportarà amb ella el darrer oasi de llibertat, de plenitud cultural, de riquesa bilingüe i d'integració i cohesió social que hi ha a l'Estat Espanyol.

Així aquesta periodista podrà continuar vexant aquells que tenim un mínim de respecte per la història; la periodista podrà continuar mentint sobre la llengua catalana (és multa per no retolar en bilingüe - la multa més alta va a ser a una cadena de supermercats el 2010 per no retolar també en castellà-); podrà mentir sobre l'escolarització on la Justícia Espanyola ha resolt en una sentència que només que 1 alumne d'una classe de 30 vulgui l'escolarització en castellà aquest passa per sobre dels drets dels altres 29 alumnes i tots han de rebre l'educació en castellà; podrà provocar la memòria de familiars que van viure la lluita contra el Franquisme o el Feixisme; la periodista podrà continuar mentint i fent gala de la seva incultura, però tard o d'hora o farà des de l'Estat veí. Perquè Catalunya, amics, ha decidit marxar. I democràticament, tard o d'hora, marxarem.