Voluntat i ànim: fem pinya!

Davant d'aquesta situació aquesta pressa que teníem ens ha jugat una mala passada. I és que algú va creure en algun moment que les transformacions socials, i encara més aquelles que tenen a veure amb les fronteres culturals, polítiques, econòmiques i administratives són ràpides! I realment és tot el contrari. Per posar-vos un exemple el nostre món viu convuls per diferents conflictes com per exemple els sorgits de tots els moviments socials que al centre europa hi ha hagut des d'abans i després de l'Imperi Romà i que encara ara al sXXI n'estem vivint els conflictes resultants. El món actual viu amb les herències de la construcció i posterior desmembració de la URSS, la Caiguda de l'Imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial, el conflicte sorgit arran de la creació de l'Estat d'Israel dins dels límits de Palestina que en acabar la II Guerra Mundial era un protectorat de la Gran Bretanya, la relació econòmica dels EUA amb el món resultant de la seva hegemonia a nivell global en acabar la Guerra Freda, etc.

La meva intenció no és transmetre uns ànims freds ni tampoc rebaixar les expectatives d'un poble. Però si volem que Catalunya sigui lliure hem de ser conseqüents i coherents amb el moment que estem vivint. La pressa ens ha de fer constants amb la nostra lluita però no irreflexius ni tampoc irreals. Molts creien que es tractava de passar un parell d'anyets insistint i el 25 de novembre seríem lliures. Ho sento, benvinguts a la realitat. El procés de llibertat està just als seus inicis. Però no ens confonguem és que mai abans havia tingut un inici. Les forces sobiranistes ja són majoria al carrer i al Parlament.Es diu molt de pressa però reflexioneu-hi. Des que Catalunya va passar a ser engolida per Espanya el 1714 mai abans hi havia hagut una majoria estable en aquest sentit. I aquells que fan comparacions amb els moments de la II República Espanyols que revisin la història. Mai abans l'independentisme havia estat articulat com a tal en el carrer ni al Parlament amb la força que té actualment ni amb la solvència d'un discurs transversal ni majoritari. I això és la primera vegada que passa en la història democràtica de Catalunya.  Fa quatre dies ser independentista era com un rara avis. Ara tothom subjecte la bandera de la llibertat però fa 15 anys sense anar més lluny érem quatre gats. I ho dic amb satisfacció i no (com han aprofitat alguns sector) per discriminar a ningú. Tots els nous independentistes són els que marquen la diferència. Perquè per primera vegada tindrem la possibilitat de votar per decidir el nostre futur i val la pena que aquesta votació sigui un èxit per avalar-ne el resultat. Així que no us deixeu endur pels ànims derrotistes que certs sector -per interessos partidistes, personalistes i de poder- volen inculcar-nos un desànim. Perquè sigueu conscients que si no arribem a ser lliures no serà perquè Espanya no ens deixi sinó perquè nosaltres no hem estat prou valents d'exercir la nostra llibertat. No cal exaltar-se però no cal perdre l'ànim. La voluntat d'un poble i la seva ànima són determinants. Així que ja que exportem arreu del món els nostres castellers i la simbologia que implica, potser que ens ho apliquem i comencem a fer pinya. Entre tots hem de garantir que el pilar del referèndum no es desmoroni. Fem pinya!