Gestors públics: Voluntat de millora?

Què necessitem a part de queixar-nos de tot per canviar el món on vivim? Criteri, exemple i càstig. La fòrmula que he batejat com a "CEC" és infalible si s'aplica. Hem de formar perquè les persones i els futurs ciutadans tinguin criteri. 'Criteri' per no ser volubles davant de la desidia i la corrupció, i això es pot acompanyar amb 'Exemple' per part d'aquells que fan de la gestió pública una bona praxis. I, fins i tot amb un sistema on es recompensi els que són bons gestors, els que són honestos i inquebrables (no com ara que el podrit sistema acaba premiant a aquells que el violen i el vulneren). I finalment, 'Càstig': contundència en castigar, en no deixar impune la mala praxis.Castigar per elminiar del sistema els errors continus, la falta de responsabilitat, la manca de compromís...

I és que on està aquesta fòrmula avui dia? Per exemple, Catalunya ha estrenat un Carril Bus-Vao de 1,6 km que va tenir un cost de 80 milions d'euros. Aquesta infraestructura  ha costat 50.000 euros per metre construït! 50.000 euros anuals seria un sou brut de prop de 4.000 euros al mes. A qui se li va ocorre aquesta infraestructura que només connecta amb 1 sola de les 4 entrades de Barcelona? Qui va firmar aquerst projecte? Qui el va votar i aprovar políticament? Aquest és el nostre problema com a societat. Com pot ser que un projecte així que ara tindrà una repercussió indefinida per a tota la societat (aquesta infraestructura s'ha de mantenir i condicionar de forma regular) fos aprovat de forma unilateral amb un cost tant elevat i una falta d'argumentació tècnica tant averrant? On són els gestors públics que van impulsar aquest projecte? Han percebut alguna conseqüència conforme la seva responsabilitat amb aquesta decissió? Qui va decidir quer això era mé sprioritari per exemple que millorar l'accés de l'AP7 des de la C58 que dia a dia col·lapsa aquesta via a l'alçada de Sabadell? Qui va decidir que era més prioritari que arranjar certs trams de la C17, una via que darrerament va a rebossar de vehicles i és perillosa ja que està peraltada de forma incorrecta en molts trams? Qui va decidir que era més improtant el carril Bus- Vao que l'ampliació de les rondes de Barcelona?

Aquest és el problema de la nostra societat. Vivim envoltats d'exemples d'impunitat on certes persones, no solament, els polítics sinó un munt d'alts càrrecs i càrrecs tècnics del sector públic (i no us penseu que del sector privat se'n salven molts) prenen decisions que rebenten les arques públiques, violen i distorsionen el sistema i a més a més sense pagar cap conseqüència pels seus actes. Per tant hem de començar a reclamar l'aplicació del CEC (Criteri, Exemple i Càstig) ja que la societat no ha de tolerar la mala praxis, i per desgràcia mentre certs energumens van projectar aquesta infraestructura a certs hospitals de Catalunya tenen quiròfans tancats, els falten guants als sanitaris, llistes d'espera per proves de dos o tres anys... Així que no us penseu que no té importància ja que cada vegada que un gestor públic pren una mala decisió arran segurament d'interessos privats o polítics que hipoteca una part dels recursos públics penseu que aquesta part es resta de sanitat i educació. I, per tant, ens afecta a tots ja que tots passem per l'escola i tots passem pels hospitals, a no ser que siguem divinitats, nasquem ensenyats i siguem immortals. Pel que estan posant en risc dos dels pilars fonamentals de la nostra existència. Estant posant en risc l'educació dels teus fills, nebots, cosins, germans, i estan posant en risc la teva salut, la dels teus pares, avis, tiets, cosins, germans, amics, companys de feina. Pensa-hi ja que estant jugant amb el teu futur. Amb el nostre futur. Els hem de deixar fer? Així que quan estiguis a un hospital amb una urgència, i no t'atenguin fins al cap de 7 hores, quan t'assignin una prova al cap de 3 anys de demanar-la, quan les classes del teu fill estiguin fredes, a rebossar de nens o amb mobiliari desgastat... Siusplau no t'enfadis amb la persona que està provant d'educar als teus fills o de salvar la teva vida. Enfadat amb tots els que van aprovar el Carril Bus-Vao, amb tots els que fan aeroports i altres infraestructures innecessàries, i pensa si pots fer algo per canviar aquesta dinàmica.