WERT: Les últimes escomeses d'una Espanya decadent

Enmig del clima independentista que viu Catalunya, el Ministre d'Espanya d'Educació, Cultura i Esports, José Ignació Wert, ha decidit continuar amb la seva personal campanya en contra de la riquesa cultural i la pluralitat lingüística de les nacions que conformen l'Estat Espanyol. I aposta per reestructurar la llei d'educació en una de nova que relegui les llengües nacionals com el català, a ser optatives en el sistema educatiu. Aquest ministre ja es va fer famós pel seu concepte 'd'espanyolitzar als alumnes de Catalunya'  amb la clara voluntat de doblegar la identitat catalana. Un concepte i una estratègia que el Dictador feixista Francisco Franco ja va provar al llarg dels seus anys de dictadura, tortura i sotmetiment de l'Estat Espanyol. La nova llei Wert que encara està en fase de borrador vol ser fidel a aquest esperit.

El que no compten a Espanya, que al llarg de la seva història ha demostrat ser un dels estat amb menys estratègia i la pitjor capacitat de gestió global, és que a Catalunya el català ha estat un element integrador. Malgrat molta gent usa indistintament el català i el castellà, molta gent s'ha sentit acollida, integrada i amb les mateixes possibilitats d'accedir al món laboral gràcies al català. I, la poca capacitat d'Espanya d'entendre que les llengües són un element de cohesió i de riquesa els ha fet perdre el nord. El castellà a Catalunya ha ocupat un lloc prominent, se l'ha respectat i oficialitzat, i dins de l'ideologia independentista la majoria aposta per mantenir-lo en l'Estat Català que s'està gestant. És curiós que Espanya titlli al nacionalisme català de poc integrador, que se'ls compari amb el nacionalsocialsime del III Reich, quan el nacionalisme Català ha aconseguit una cosa realment impensable i que Espanya mai ha pogut fer: la integració. Molta gent castellanoparlant defensa ara la llibertat de Catalunya a decidir el seu futur.

 I és que malgrat els intents d'una Espanya arcaica i burocràtica per dinamitar la societat catalana, la majoria dels que vivim a Catalunya formen una societat no segregada. Una societat bilingüe, que s'uneix dia a dia més, davant la perspectiva de fugir d'Espanya i crear un estat català, modern, lliure, cult, transparent, democràtic i esperançador. Perquè davant de la disjuntiva de quedar-se en una Espanya monolítica (que davant de la globalització aposta per solidificar l'aprenentatge del castellà, en comptes de promocionar el multilingüisme, un país que aposta pel doblatge, per dilapidar la riquesa cultural, per dinamitar les iniciatives econòmiques,  per entendre les diferències com punts de conflicte i no com a punts d'enriquiment, que lluita per eradicar idiomes cults i rics com el català, el basc, el gallec, el bable, etc, entre d'altres), o una Catalunya (multilingüe, treballador, emprenedora, ambiciosa, rica, plural, moderna, flexible, europea, internacional, pionera, etc) la resposta és clara. Cada vegada hi ha més gent que apostem per decidir el nostre futur. sense complexos ni ressentiments. sense violència però amb fermesa. I la política espanyola demostra com l'Espanya endogàmica, basada en la burocràcia, en una nació fictícia, en la imposició d'un idioma i d'una cultura única està caient com un castell de cartes. El Ministre Wert es pensa que podrà espanyolitzar Catalunya, però quan aprovin la llei s'adonaran que ens han ajudat a llençar les últimes peces de llast. Perquè ningú ens dirà -i encara menys des de Madrid- si em de parlar català o castellà. Els catalans parlem català i castellà sempre que volem, sense el permís de ningú i si ens surt dels sants collons. Així que adéu / adiós Espanya. Catalunya ja no us pertany.