Honor, desnutrició i armes polítiques

Avui és notícia arreu els suposats casos de desnutrició infantil a la ciutat de Barcelona. Ahir Irene Rigau, Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va oferir una roda de premsa on va arribar a afirmar que l'Ajuntament de Barcelona havia detectat 2.800 infants amb desnutrició. Des d'aquell moment la complexa, feixuga i estranya maquinària informativa es va posar en marxa. Amb 24 hores de diferència ja trobem que des del Govern d'Espanya s'acusa a Catalunya de gastar-se els diners amb TV3 i els Mossos en comptes d'alimentar els seus fills. Ara bé, quina tipus de polítics tenim? I quins mitjans de comunicació?

El que molts saben i no expliquen és que aquesta situació esperpèntica es deu a una equivocació de la Consellera a qui per cert, l'Ajuntament de Barcelona, no ha volgut desacreditar -entenc per tancar files ja que CiU és el partit majoritari a la Generalitat i al Conistori-. Així, la Consellera mentre explicava que el model de Barcelona és exportable arreu com un model d'eficàcia de cooperació entre diversos serveis -ja que en qualsevol cas de sospita d'algun dèficit o desequilibri en l'alimentació els centres escolars de Barcelona ho posen en coneixement dels serveis socials del Consistori- la Consellera va afirmar que a Barcelona hi havia 2.800 casos de desnutrició infantil. En realitat va ser tot un error. I és que l'Ajuntament -responsable de les xifres ja que es tracta dels seus serveis- ha explicat que en aquest cas de cooperació entre escoles i serveis socials  es van detectar 2.800 possibles casos de disfunció en l'alimentació i un cop estudiats i treballats van constatar que 2.337 ja rebien beca menjador o ajudes per tal de fomentar una bona alimentació. A més als 522 que no en rebien se'ls va donar ajudes i a 180 més ( dels 2300 amb beca) se'ls reforçà l'ajuda ja rebuda amb més accions. Per tant es va actuar per millorar i garantir una alimentació completa en els casos que així pertocava. Però, sobretot l'important és el fet que l'Ajuntament comunica que cap d'aquests casos pateix desnutrició infantil.

Per tant, en 24 hores trobem que una Consellera s'equivoca amb les xifres,  unes xifres que avui l'Ajuntament de Barcelona explica racionalment però sense desacreditar directament la Consellera, i a sobre una equivocació que ha servit altra vegada als enemics de Catalunya a atorgar barra lliure en l'atac constant al fet català. Però no solament amb les xifres, sinó que a més la majoria ha confós els termes; ja que a Barcelona de ben segur pot existir - i tal com informen els serveis socials, existeixen- diferents infants amb algun dèficit alimentari o en risc de patir una alimentació no sana però NO hi ha desnutrició infantil. A Catalunya, com a la resta de països un elevat nombre de nens pateixen malnutrició, o sigui no mengen bé, sa i equilibrat pel que acostumen a estar obesos, no pas desnutrits. I davant de tot aquest merder mediàtic la pregunta obligada és: la Consellera Rigau ha rectificat?

I ara bé, fer merder mediàtic, sobretot aquells que depenen de Mediaset (Tele5 i Cuatro) que ofereixen una versió morbosa i esbiaixada de l'actualitat, tot alarmant d'un fet tant trascendental i important com pot ser la desnutrició infantil diu molt del país on vivim. Què deuen pensar aquells infants que poblen països de l'anomenat Tercer Món en aquest moment? Ah, perdoneu, aquests estan morint. sí, en aquests moments, mentre llegiu això, moltes ONG afirmen que cada minut moren centenars o milers de nens al món. Què en pensen d'aquest debat els milers de persones que contribueixen i lluiten perquè l'apatia - cada vegada més àcida- d'occident no s'oblidi dels milions de nens que moren cada dia? I on és la responsabilitat de la Consellera i dels seus assessors per permetre que aquest error que degudament esmenat no arribés més enllà? Per què no tenim uns periodistes que busquin aproximar-se al màxima a la veracitat? Errare humanum est, et confiteri errorem prudentis.