Trivialitzar el què som i qui som

Mantenir el criteri avui dia no és una odissea, és una proesa. I fer-ho quan estem bombardejats constantment per informació que banalitza tot allò important és encara més difícil. Em resulta estrany que enmig d'aquesta explosió de ganes de ser catalans i independents, a Catalunya ens dediquem a deixar que certs sectors, persones i marques etiquetin què som i com, d'una forma tant frívola. 'Mediterráneamente' és el claim de la campanya d'Estrella Damm per definir en pocs minuts tots els clixés del que són capaços per relacionar la nostra terra, costums i cultura amb una marca de cerveses. Mentre aquí ens fa gràcia la marca de cervesa arrelada a Catalunya no ha fet mai cap pas en favor de l'etiquetatge en català. Tot el contrari a la seva arxienemiga recent, Moritz que va ser capaç d'enviar cervesa etiquetada en català a l'Eurocambra.

Mentre tots riem el 'mediterràniamente' que és un concepte molt proper al que la Dictadura Franquista venia -als anys 60- del litoral català i del País Valencià, després ens trenquem la camisa quan algun polític de torn banalitza el procés sobiranista...  Molts, segurament us preguntareu què té a veure una cosa amb l'altra? Molt senzill. I és que fa massa anys que deixem que ens facin servir quan algú li interessa, somriem amb autocomplaença aquells que fan de la nostra terra un mesclum de tòpics, després plorem quan els nostres 'enemics' polítics ens menyspreen, però de seguida que podem som els primers en no valorar i no respectar la nostra terra. Potser serem lliures el dia que ens adonem que s'ha acabat deixar que molts hissin pedaços de la nostra bandera cultural, del nostre país, de la nostra terra, en favor dels seus propis interessos. S'ha acabat riure les gràcies a aquells que volen que els catalans siguem dòcils, assimiliats culturals, descafeinats, un compendi de tòpics, tal i com mostren totes aquestes campanyes de publicitat que lluny de mullar-se amb la terra que els acull.. Sóc exagerat? Com puc ser exagerat quan a les nostres escoles s'amputa del dret d'educar en el idioma propi de la nostra terra? Com puc ser exagerat quan hi ha polítics espanyols que ens titllen de nazis per voler fer un referèndum democràtic? Com puc ser exagerat si hi ha periodistes i mitjans de comunicació espanyols que justifiquen els assassinats durant la Dictadura Franquista? No, no estem en temps de fer veure que tot són cervesetes, bon rotllo i fer veure que som conscients que una llengua pateix, un poble plora i un país sencer està lluitant contra una caverna feixista, estem en temps de rebel·lar-se contra unes entitats financeres que han malversat i malgestionat fons i han parat la mà per rebre diners públics mentre deixen al carrer a famílies, estem davant d'un moment on els tòpics aporten mediocritat, on la crisi de valors que vivim requereix complexitat, pensament profund i compromís. I això no es fa rient les gràcies als que ens menystenen i ens consideren una anècdota publicitària. Perquè el SOM i SEREM s'ha de demostrar.