És cert, avui tots els mitjans de comunicació expliquen com la vicepresidenta de la Comissió Europea, Catherine Ashton eludeix posicionar-se en el cas de les aspiracions independentistes catalanes. I això ocorre just en una trobada entre ella i el Ministre Espanyol d'Afers estrangers, Margallo que avui ha contestat el consell que el Primer Minsitre Britànic, Cameron, ha donat a Rajoy i a Espanya: cal escoltar i deixar que el poble decideixi.
És curiós, els contraris a que Catalunya exerceixi la seva voluntat i decideixi lliurament si vol esdevenir un estat, argumenten que la UE no vol ni sentir a parlar d'aquest tema, i avui que Ashton ha declarat no voler-ne parlar, se senten més cofois que mai. Per a ells és un argument irrefutable que significa que la UE està en contra de la independència de Catalunya. Però ningú s'ha parat a pensar una cosa: i és que és normal que la UE no en vulgui parlar ja que la política interior està reservada només als estat que en conformen part. Però al no voler-ne parlar saben perfectament que és un tema important i capdval que els obliga a mantenir-se al marge pel que ens estan dient que saben de què va realment aquest tema. I és més, el fet que un Primer Ministre com el d'Anglaterra hagi hagut de donar lliçons de democràcia a Espanya posa en evidència que el tema Català està en boca de tothom a Europa. Que ningú pateixi, ara no en volen parlar però amics meus quan tot el poble de Catalunya voti 'Sí' a la independència la UE serà la primera en venir-nos a buscar. Catalunya és la porta del mediterrani, una de les nacions del món amb més capacitat de producció de riquesa, pel que no patiu. Vindran. La pregunta és si quan vinguin els catalans voldrem ser europeus o no. I això, ja és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada