Espai d'Art: un tresor amagat

De petit m'encantava jugar a trobar tresors; l'emoció d'avançar per un terreny desconegut fins a trobar una recompensa amagada. Una sensació que he lluitat per mantenir ara que sóc una mica més gran. Un dels meus còmics preferits sempre reflecteix aquesta posició de vida: en Calvin i el seu inseparable amic Hobbes dediquen molt temps a viure aventures en cerca de tresors.

Ahir vaig volar fins a Mollet del Vallès, una ciutat particular que lluita per recuperar el seu llegat històric i posar en valor el potencial de les persones que hi conflueixen. Una ciutat adormida que durant anys ha renegat del seu passat, ha reconstruït la seva fisonomia urbanística derruint patrimoni i creant una nova urbe de contrastos. Però una ciutat amb l'actiu de persones que encara mantenen aquella curiositat per saber d'on venen, per conèixer els seus conciutadans i sacsejar els fonaments de formigó fins a fer-ne brotar entusiasme.

Acompanyat per una persona de compromisos, vaig gaudir d'un passeig nocturn pels carrers de Mollet mentre les seves paraules m'acostaven a una ciutat desconeguda. Les paraules del meu amic molletà evocaven a un passat repudiat, a un Mollet que tenia teatres i cinemes promoguts pels empresaris industrials, i de cases angleses que acollien obrers, mentre caminàvem per carrerons històrics creuant cruïlles de carrers centenaris amb avingudes modernes i fredes. Fins a arribar al nostre destí: l'Espai d'Art de Judith Vizcarra. Un lloc que fa trontollar el seu entorn solament amb la seva aparença externa. Una galeria amb aires novaiorquesos que emergeix al centre de Mollet creant tot tipus de sensacions contradictòries. Ahir s'hi va inaugurar l'exposició de Ricard Mira i Pepi Montesinos, artistes locals amb unes obres de metall ell i ceràmica ella, que no deixen indiferent per la seva facilitat de transmetre delicadesa i emoció amb uns materials ben contraposats.  

La jornada va acabar amb un sopar al restaurant  pitapes de cuina mediterrània, amb productes frescos i de primera qualitat, on tens una carta amb una varietat de tapes tradicionals així com d'altres amb fusió de gustos ètnics; on vam sopar en una terrassa amb estufes per combatre el fred i una llarga conversa d'intensos tons polítics, tics existencials i amarada de conviccions. D'això, jo en dic una gran aventura, que va acabar amb la descoberta de quelcom poc usual. Un lloc que lluita per la creació artística enmig d'una ciutat que lluita per redefinir-se tot recuperant les seves arrels oblidades. Pel que realment va ser una aventura que va acabar amb una troballa: un espai únic on l'art i les conviccions es fonen. I una cosa que no et deixa indiferent avui dia és un immens tresor.