Castell de Montjuïc: la pèrdua de la nostra memòria

El Castell de Montjuïc és una peça fonamental de la història de Barcelona i de retruc de tota Catalunya. Un llegat patrimonial que derivà dels primers fortins arcaics situats a la muntanya que daten del segle IX. El castell però no va prendre cos fins al 1640 amb la Guerra dels Segadors on els catalans hi erigien un fortí consolidat que posteriorment jugà un paper fonamental a la Batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641. També fou una peça que es disputaren catalans i els seus enemics al llarg de la guerra que desembocà amb la fi de les llibertats del Principat de Catalunya el 1714. Després de diverses remodelacions s'erigí un castell imponent ja molt similar a l'actual. Trobareu tota la informació que volgueu ja que s'ha documentat perfectament. La pregunta és què passa amb el castell de Montjuïc?

El 2008 el govern espanyol el va cedir a la ciutat de Barcelona que a instàncies de certs sectors va desembocar a la creació de un Centre Internacional de la Pau. Des de llavors es va retirar les col·leccions militars, s'hi han fet restauracions i investigacions... Però amb quina finalitat?

Des de llavors no he vist cap iniciativa que hagi impulsat un ús racional, lògic i d'activació patrimonial decent amb aquest llegat. No solament perquè la idea de Centre Internacional de la Pau és insultant per la seva falta de concreció i contingut sinó perquè denota altra vegada que el nostre llegat acaba en mans de gent que menysprea i anul·la la nostra història.

Primer de tot cal fer justícia. El Castell de Montjuïc va ser una peça fonamental de les guerres que han assolat Catalunya i de la repressió del poble i les seves llibertats. Pel que el què no entenc és com no han reinstaurat els canons en direcció a la ciutat. Uns canons que van ser retirats però que al llarg d'anys funestos Espartero i -el General Prim, no se n'oblidin- van usar per bombardejar Barcelona. Uns canons que s'haurien de reposar i explicar què es feia amb ells. Així com una exposició que posi en valor què ha passat en en aquell indret: des de la vinculació de la muntanya amb el cementiri jueu més important de la península (i que donà nom a la muntanya -Mont Jueu / Mons Judeiqus / Montjuïc), explicar què significà la Guerra dels Segadors i la Batalla de Montjuïc de 1641, explicar què significà el castell amb la derrota catalana de 1714, i explicar no solament els bombardejos sinó com fou una eina de repressió constant al llarg dels anys fins i tot durant la setmana tràgica de 1909, i durant la Guerra Civil. Va ser el lloc on molts van morir afusellats no solament el President Lluís Companys o el fundador de l'Escola Moderna Francesc Ferrer i Guàrdia.

Si fòssim americans tindríem un centre dedicat a la història i la repressió com el Uniated States Holocaust Memorial Museum, o tants altres centres repartits per tots els estats com Los Angeles o Florida, si fòssim francesos tindríem un centre de referència com el Musée National de la Résistance, però som catalans i a banda de lidiar amb la mediocritat a la que ens sotmet Espanya també hem de lidiar amb la falta d'ambició i la falta de coneixement dels nostres propis estaments. Perquè com pot ser que s'hagin gastat 80 milions d'euros amb una infraestructura com el Carril Bus-Vao de poc més d'un km? Com pot ser que l'Àrea Metropolitana de Barcelona hagi pagat prop de 500.000 euros per una campanya de comunicació per promoure el reciclatge on està inclosa la campanya - que per cert produeix vergonya aliena- 'Envàs, on vas?'. Com pot ser que en la col·lecció militar d'armes que s'ha retornat a l'exèrcit espanyol ningú hagi pensat en demanar cedides o conservar les armes catalanes fabricades a diferents zones com a Ripoll mateix i que eren distribuïdes internacionalment i considerades les millors manufactures durant el segle XVIII i XIX abans de les produccions en sèrie? Com pot ser que els nostres dirigents es deixin endur per 'clichés' com 'Centre Internacional per la Pau' que en el fons no és més que una etiqueta buida de contingut? Per què no comencem a explicar la història sense prejudicis ni edulcorants políticament correctes? I com pot ser que els catalans deixem que ens prenguin part de la nostra història, que encara que torbadora i derrotista, és nostra i ens ha convertit en el poble que som? Pensem-hi perquè crec que és necessari que entenguem que fets com aquests són fonamentals per nosaltres i per a les futures generacions. El Castell torna a ser nostre, i ara què?