'The Warriors': l'èpica de tornar a casa.

Què som capaços de fer per defensar el nostre territori? I què som capaços de suportar per arribar a casa? aquesta odissea urbana filmada estrenada el 1979 ens mostra com una tribu urbana, The Warriors, ha de tornar a Coney Island -el seu territori- travessant zones hostils infestades de bandes rivals. Aquesta adaptació a la pantalla gran d'un llibre homònim de 1965 ens mostra una aventura trepidant enmig d'una decadència brutal i una banda sonora pròpia d'aquells anys. The Warriors, ofereix un viatge pel passat però també pels instints de sacrifici, fidelitat, companyonia i orgull de la vida de carrer. Les lluites, molt poc èpiques comparades amb els que el cinema modern ens ven artificialment, ens mostren com la banda no renuncia al seu codi de dignitat ni tampoc als seus suburbis; així s'enfronten als nazis Turnbulls AC's o els mítics Baseball Furies, de cares pintades.

Lluny queda el temps de lluitar pels carrers, o de reclamar parets i faroles dins dels límit territorials. Les bandes urbanes han estat més aviat una anècdota al nostre país. Si bé la lluita pel carrer ha quedat en mans de pocs grups que han reclamat espais a base de senyals pintades a les parets. Senyals que encara perduren i que són més profundes del què pensem. Els graffitis són quelcom molt complex. Art, signes de comunicació i reivindicació, i sovint han passat desapercebuts per una societat que viu el carrer com una via de comunicació entre el seu espai de treball i l'espai familiar, de lleure o el què sigui, i a qui els importa poc quatre gargots que per ells no signifiquen res. Però no signifiquen res perquè no els saben llegir. Al final, tots marquem el nostre territori, els nostres límits i no ho neguem, és antropològic. la diferència és com els mantenim? Mentre als anys 70 i 80 generacions senceres de persones reivindicaven el carrer de diferents formes, ara al segle XXI el carrer és un lloc on ignorar problemes, gent i ideologies. Però tard o d'hora tot el què hi ha al carrer torna al seu territori i, per fer-ho sovint s'obre camí a cops de puny. No us perdeu la l'oportunitat de gaudir d'aquest film de culte i veureu que al carrer hi ha molt més del què sovint veiem... o volem veure.