És curiós com som els humans. La nostra memòria és ben limitada i parcial. Els catalans sovint ens definim per reivindicar aferrissadament la nostra història i cultura. Però sovint no ens adonem que la nostra memòria col·lectiva és un parany. Sempre m'ha semblat injust el tracte que la societat catalana ha dispensat al General Moragues. La Catalunya adictiva del seny ha mitificat a Rafael de Casanovas al mateix temps que ha exiliat gairebé a l'oblit a un dels molts herois que es van sacrificar en favor de Catalunya i Barcelona el 1714. Molts ho justifiquen explicant que l'11 de setembre es commemora la batalla de Barcelona únicament. Però ningú es pregunta per què la Diada Nacional de Catalunya només ret homenatge de forma oficial la Batalla de Barcelona i no a tots els que van caure en la defensa de les llibertats i drets de Catalunya? Sigui com sigui és l'hora dels herois. Però és l'hora d'aquells que se sacrifiquen dedicant la seva vida al bé comú sense aprofitar-se del sistema ni una sola vegada en favor del seu ego o el seu patrimoni. Perquè crieu-me la independència de Catalunya s'assolirà quan siguem capaços d'entendre que el sacrifici implica deixar de pensar en un mateix, deixar de pensar en com aconseguir quedar-se quant més patís millor, deixar de pensar en com accedir al poder per guanyar més diners o repartir favors entre els teus. Només des de l'honestedat i el propi exemple serem lliures. I un cop lliures sabrem exercir la nostra independència. Així amb aquesta idea vaig crear l'obra Herois. El meu particular homenatge al General Moragues i a la resta de valents que un momemnt o altre han lluitat per la llibertat.
Si vols veure l'obra finalitzada fes clic aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada