dijous, 26 de desembre del 2013

El deure de canviar el món

No vull donar lliçons a ningú. No és la meva intenció, fa milers d'anys que la humanitat pobla el planeta i al llarg d'aquest temps ja sabem què som capaços de fer. Però no puc evitar aquests dies de Festes de Nadal pensar en si al llarg de l'any fem el què hem de fer per canviar realment les coses.

Vivim vides marcades per una estructura social on uns i altres s'aprofiten de la resta; on els polítics no solament no compleixen sinó que els és igual que quedi en evidència l'alt nivell de mentida i mediocritat que destil·len les seves actuacions; una societat on la major part de periodistes actuen com a mercenaris de sectors editorials/empresarials al servei del seu amo i on han perdut aquella necessitat d'explicar el què succeïx així com l'esperit d'anar més enllà de maquillar la nota de premsa que envien els professionals de comunicació corporativa d'empreses i/o institucions... On criem els nostres fills amb por de dir 'NO' i sense esma d'inculcar-los que cal ser combatius per encoratjar-los a enfrontar-se a la injustícia i respectar la justícia, donant-los eines per desenvolupar el criteri suficient per diferenciar entre una i altra, i on ens relacionem amb els nostres veïns sense respecte per res més que no siguin els drets propis. Deixem que descerebrats inútils que cobren milers d'euros per ensenyar-nos que està de moda aquest any vestir, quin cotxe conduir mentre ells es dediquen a donar cops de peu a una piloteta, a trivialitzar la vida i també -si poden- a evadir impostos. Donem l'esquena a aquells que cada dia es tanquen en una aula per educar els fills dels altres, als que s'enclaustren a un laboratori per millorar alguna vacuna o els que treballen per ajudar a aquells que es troben en risc d'exclusió...

S'ha acabat aquesta visió que avui dia el que està de moda és passar de tot, que no implicar-se és el rotllo que triomfa i que fa gràcia. A tots els paràsits us dic, les coses estan canviant. Tard o d'hora s'acabarà el vostre 'modus vivendi' i tots haurem de respondre per les nostres accions. 

No és una lliçó. És solament un acte de rebel·lia que comença amb una sola pregunta: com hem arribat fins aquí? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada