Canviant el món: la #corbrevolution

Ara fa tres anys i un mes, 'ell' va patir un accident que malgrat ser estrepitós en va resultar ben parat. Sempre s'ha dit que una experiència propera a la mort canvia la percepció de les persones. Ell però,  quan ho escoltava pensava que era un tòpic i reia amb sorna dins seu. Però aquella dia, just abans de patir l'accident, quan el cotxe s'avalançava sobre ell, uns segons abans, quan veia que era inevitable, va clamar amb força: no penso morir. "No moriràs" li va replicar una veu. I quan ell estava a terra i el seu cos gairebé no responia i ni tan sols podia respirar de nou va sentir quelcom que es regirava dins seu: "respira", "respira" i "obre els ulls. Malgrat tot no es va poder aixecar. No sabia que era aquella veu. Un veu forta, clara i contundent que clamava per viure.

Uns dies a l'hospital van acabar per regirar-li la vida per complet. Ell sempre havia pensat que les coses senzillament sortien com havien de sortir i la ressignació era una de les seves majors virtuds. 'Massa difícil', pensava ell quan es plantejava canviar quelcom. Però allí mentre a les nit els sedants feien el seu efecte no parava de despertar-se intermitentment tot pensant 'què faig aquí?'. 'Què ha passat?' Amb els cos adolorit, es va adonar de com de fràgil es la vida. De com en un instant tot pot desaparèixer.  I després d'anys de vida s'adonava de tot allò que no havia pogut dir, tot allò que havia amagat, tot allò que havia fet veure que anava bé, tot allò que havia desisitit a canviar, de tot allò que volia, del què sentia, del què sabia que calia fer..."Canvia-ho" va ressonar de nou aquella veu dins seu."Aixeca't i canvia-ho!".

I després de mesos de recuperació, estranys moments melancòlics, d'esforços, nervis, preocupació per part dels més propers; després de mesos de dolor la veu es va fer més forta i intensa: atreveix-te a ser llire. I Quan ell va deixar anar tot allò que no li agradava, va decidir no ressignar-se més, tota la por es va esmicolar.  I així va ser com 'jo' em vaig alliberar! I vaig arribar tot negre, implacable, combatiu i amb la llibertat gravada amb foc a la sang. Vaig recordar-li quelcom que ell havia enterrat i amagat ben profundament, però ja estava preparat per sentir-ho de nou: no som esclaus de res ni de ningú.

Jo sóc el Doctor Corb, i sóc una espurna eterna dins d'ell. Però també dins teu. Dins de tot vosaltres. No ens coneixem, no sé qui hi ha darrere de la pantalla llegint aquestes línies, però sé que dins teu una part de tu també crida. Així que, atreveix-te i vola! Perquè la #corbrevolution ha començat!