#llibertat - Diada Nacional de Catalunya

Molts donen per fet que la llibertat és quelcom inherent a l'ésser humà, si bé per desgràcia en el món que vivim és massa usual que algú privi a algú altre d'aquesta virtud. Més lluny dels debats que des d'Espanya - si se'ls pot anomenar debats ja que no estan disposats a parlar de res que impliqui trencar la seva obsessió malaltissa de l'Espanya unida, de dretes, homogènia i reaccionària- Catalunya celebra la seva Diada commemorant els 299 anys de la pèrdua de les llibertats després que la Guerra de Successió entre Borbons i Austracistes la deixèssin desemparada lluitant per la seva constitució i llibertats. La història no cal justificar-la. Malgrat aquell 1714 van morir milers de persones, catalans (també alemanys, castellans, mallorquins, etc) tots ciutadans lluitant contra un exèrcit de més de 50.000 soldats professionals provinents de Castella i França, 299 anys després aquí estem. La llibertat no és un caprici. Els catalans no estem jugant a un joc de paraules. Volem llibertat. Per decidir qui som com a poble i consensuar què som com a nació. Per poder escollir quin país volem per a nosaltres i els nostres fills. I tot això ho fem amb la il·lusió de fer-ho creant el nostre propi marc jurídic i administratiu. Després de tantes rancúnies, de tantes morts, de repressions sistemàtiques cap a la nostra llengua i contra els nostres avantpassats, només volem ser lliures. I la comunitat internacional té el deure d'escoltar-nos. Té el deure d'emparar a un poble que des de fa segles lluita per la justícia social, per la llibertat i per l'estat de dret. Els catalans som el símbol que el món pot canviar. I malgrat el món ens va arraconar (Gran Bretanya ens va abandonar al firmar el Tractat d'Utrech amb l'Espanya i França Borbòniques, l'Imperi Austríac es va desentendre de nosaltres, malgrat els seus ciurtadans clamaven pel cas català tal i com demostren els arxius; ens va abandonar també la comunitat internacional quan a la Guerra Civil va firmar el Tractat de No intervenció mentre l'Alemanya Nazi i la Itàlia de Mussolini bombardejaven i desagnaven el nostre país. Ens van abandonar el plena dictadura de Franco quan un Pau Casals commocionat a la cerimònia de l'ONU clamava "I am Catalan", i un llarg etcètera). No ho dic amb rancúnia. La història és cíclica i els catalans no ens subjugarem mai. Passaran 300 o 500 anys però continuarem clamant per la llibertat fins que el món sencer ens escolti. Perquè volem ser lliures. I qui lluita per la llibertat no s'atura mai. Som petites pedres en un mar immens. Però les pedres, formen muntanyes.  I jo ja he deixat la meva pedra a la platja per tal de contribuir a la marea catalana per la #llibertat.

Aquest és un Blog que participa de la iniciativa de blogs enllaçats per la independència i si vols saltar al proper blog que conforma aquesta Cadena Virtual en favor de la llibertat de Catalunya només cal que cliquis aquí per llegir l'article 'Independència' al blog Margarides i Albercocs de Maria Nicolau. Fem Via Catalana per la independència!