Las Catalunya del Futur III: gestió i emprenedoria

Estic convençut que per als que aspirem, treballem i lluitem per a al creació d'una Catalunya Independent en algun moment de la nostra vida hem hagut de patir les conseqüències de tractar administrativament amb l'estructura burocràtica de l'Estat Espanyol. És per aquest motiu que crec fermament que ara que tenim la oportunitat de replantejar com volem que sigui el nostre país no podem caure en el parany de repetir errors de funcionament tant bàsics com els que rodegen l'administració d'empreses i autònoms.

Actualment muntar una empresa a Espanya suposa un mínim de 2 o 3 mesos, en funció del gestor que tinguis, o si aquest té accés a la seva creació telemàtica que sembla ser -no ho sé del cert- només es pot fer la gent de Madrid o gestories que operen des de Madrid. Però en general una empresa costa uns 1400 euros (costos de gestió i notaria) i trigues uns 3 mesos en tenir  tots els papers operatius. A Anglaterra, tu pots muntar la teva empresa en menys de 48 hores, via telemàtica i per un 80% menys del cost. A Espanya tot és farragós ja que el país continua operant com un antic regne burocràtic i  amb sentit de clientelisme. Els assalta taulells són persones funcionaritzades que treballen de forma mecànica en una administració inflada com un bou de proporcions gegantines.

I mentre l'Estat manté aquestes estructures que passa amb el petit i mitjà empresari? Què passa amb els autònoms? Els emprenedors? Que són sagnats, obligats a lidiar amb centenars de processos administratius, sense massa ajudes que puguin esperonar la seva iniciativa... I, parlem clar, els autònoms són els majors explotats de l'Estat Espanyol. Segurament els autònoms són els serfs de la gleva de l'actualitat, vinclats a un sistema econòmic pervers. Un fet que contrasta amb un sistema funcionarial, que lluny de premiar el rendiment dels treballadors es basa en criteris hipotètics i drets adquirits per promocionar els treballadors. Un fet que acaba desembocant a sector de poder funcionarial i a grans bosses de treballadors inserits a dit coma  càrrecs de confiança o nomenaments. Tots aquests problemes actuals que frenen el rendiment d'un país com Catalunya han de ser presents el dia que construïm les nostres estructures. No pot ser que grans empreses tributin proporcionalment menys que les PIMEC, no pots ser que hi hagi treballadors que malgrat no compleixin amb al seva feina no se'ls pugui re-ubicar, cessar, etc. Per altra banda no pot ser que el sistema no reconegui i esperoni la força dels funcionaris que sí accepten les seves responsabilitats i malgrat estar immersos en un sistema gris i corrupte, mantenen encara la vocació de servei públic. No pot ser que els autònoms paguin desproporcionadament i no tinguin un sistema que garanteixi la seva seguretat com a treballadors i que els faciliti la seva gestió. No pot ser que el sistema financer i públic concedeixin subvencions que creen clientelisme en comptes de fer cedits a cost 0 per tal de promoure la recuperació del capital per invertir en diferents projectes, i un llarg etcètera.

No sóc un expert, en absolut, però crec que cal fer una reflexió profunda al respecte per tal de no repetir els errors existents i construir un país que afavoreixi a la gent treballadora, que no crei clientelisme a base de favors i subvencions i que en definitiva premiï als més intrèpids, implicats i productius i per una vegada exclogui als llepaculs amants del servilisme i la conveniència; així com també creem una estructura que forgi i acompanyi el procés de creadors, investigadors i emprenedors.