Però en acabat, quan el President Mas ha explicat els detalls de la reunió al llarg de la seva compareixença de premsa a la Delegació de la Generalitat a Madrid, una de les dos realitats s'ha fet fonedissa. I precisament és la de projecte en comú entre Espanya i Catalunya. El President Rajoy ha deixat clar que no hi ha marge per a negociar el Pacte Fiscal de Catalunya. Si bé molts ja sabíem que aquesta via estava esgotada, deteriorada, malmesa i prostituïda, molts avui han vist com a l'obrir la caixa el gat és viu al costat de la peça radioactiva. I és que avui Espanya no s'ha adonat que ha tancat definitivament la porta a qualsevol entesa amb Catalunya. I és que el poble català ja no accepta menys del què creu que es mereix. Pel que el Pacte Fiscal era la única arma que podia desactivar els independentistes circumstancials o econòmics (aquells que només anhelen la independència en vistes d'una millora econòmica) que són els que aquests darrers anys han fet créixer les files del secessionisme. Diferents mitjants de comunicació anglosaxons ja advertien que si Catalunya no rebia un tracte just a nivell econòmic s'acabaria articulant encara amb més força l'independentisme. Sincerament crec que són els espanyols qui no volen tenir un futur en comú amb Catalunya, però encara no en són conscients. Però no em sap greu que sigui així, ja que sóc dels que sempre he volgut la independència per convicció i no per anar en contra del què representa Espanya, ni en contra de la seva cultura i encara menys de la seva llengua sinó per anar en favor de Catalunya. I avui la cruïlla del futur de Catalunya s'ha bifurcat amb força i rotundament: i avancem sense cap mena de dubte cap a la llibertat plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada