dilluns, 30 de juliol del 2012

El camí de la independència és el camí de l'exigència

Voler canviar el món exigeix un seguit  de sacrificis que no tothom és capaç d'assumir ni de suportar. Perquè canviar el nostre entorn implica canviar els nostres mal hàbits i actuar com exemple del canvi. És per això que sovint parlo de la independència de Catalunya no com el final del camí sinó com l'inici d'un camí cap al canvi. La independència ha de ser un procés. I al llarg d'aquest procés hem d'assumir les nostres virtuts però també els nostres defectes com a poble i com a nació. No solament aspiro a la llibertat del meu país. Sinó que aspiro a convertir Catalunya en un estat modern, integrador, culte, amb valors, on es premiï l'honestedat i es desterri les actituds més mediocres. Per a mi, el canvi de sistema ha d'anar acompanyat d'un canvi de mentalitat de la societat. Tots ens hem de sacrificar per aconseguir ser millors. I per ser millor hem d'abandonar aquest esport nacional de criticar el què tothom fa des del sofà sense implicar-se. Toca mirar-se al mirall i preguntar-nos què fem malament en tots els àmbits de la nostra vida. Si volem ser independents i lliures com a poble hem d'aprendre a ser lliures i exigents amb nosaltres mateixos. La independència és un camí. Estàs disposat a resseguir-lo?

2 comentaris:

  1. Per dir això és necessita ser un corb que veu més enllà sense deixar de veure ni un bri d'herba. Gràcies.
    La Llibertat porta implícita la responsabilitat, és responsabilitat.

    ResponElimina
  2. Aviat serem un estol de corbs, i per cada corb que caigui se n'alçaran dos més. La #corbrevolution és imparable. I aviat exercrirem el poder de la nostra llibertat.

    ResponElimina