'La negació' és un estat d'ànim que resulta ser nociu per a qualsevol persona o col·lectiu. 'La negació' és un establishment que crea un espai de falsa seguretat on hom s'amaga per no fer front als problemes reals existents. Quantes persones s'han esberlat sota el pes de la 'Negació'? Quantes societats s'han desmoronat per no fer el pas d'afrontar un conflicte?
Si en les parelles emocional i afectivament consolidades 'la negació' a afrontar un problema, una desavinença, o, fins i tot, un cirteri diferent, els porta a viure en un status quo destructiu on el seu futur immediat es planteja amb dolor compartit, rancunia i segurament traició, imagineu-vos quan un col·lectiu s'instal·la en aquest espai negatiu.
Catalunya i Espanya tenen un repte. Mentre Catalunya s'ha caracteritzat aquests darrers anys per buscar solucions, diàleg, complicitats, estratègies per arribar a la compenetració amb Espanya, aquesta darrera s'ha caracteritzat per instal·lar-se en un espai de negació constant: el Català NO és important, Catalunya NO necessita més autogovern, Espanya NO compleix els acords pactats en el marc dels Estatuts, Espanya NO vol modificar la constitució, Espanya NO vol ser federal, Espanya NO vol donar un 'concert econòmic' a Catalunya... I així, una llarga llista de negacions que posen en evidència que Espanya no vol afrontar amb maduresa i diàleg la qüestió catalana i prefereix fer veure que aquesta no existeix.
Hem traspassat el punt de no retorn. Quan en una parella un dels dos vol buscar solucions a problemes existents i l'altre no vol ni sentir-ne a parlar, arriba el moment que el temps d'espera s'ha acabat. Catalunya ja no pot continuar vivint en una fantasia de negació de problemes, sinó que ha optat per plantejar una via: dissoldre la unió amb Espanya per plantejar-se les seves proòpies solucions i trobar així la via per començar a construir un futur esperançador.
Davant d'això, Espanya continua removent-se com una bèstia ferida, insegura i immadura, insultant i amenaçant tot allò que els catalans diuen que volen fer. Però Espanya, has d'entendre que és massa tard. Catalunya vol marxar i tu no la pots retenir. Perquè en el fons del teu cor ha arribat el moment d'afrontar la realitat que tant temies: no pots subjugar Catalunya. De la mateixa manera que no es pot subjugar a una persona, a un col·lectiu, a un poble. Per a Catalunya s'ha acabat la negació i ara, per moltes inseguretats que pel futur plantegi, ha començat el període del Sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada