'Jo et recordo Salvador'

Des que vaig sentir la història de la mort de Puig i Antich, no em vaig poder estar de pensar en la mort. Aquest tema tant tabú que la nostra societat vol rellegar i que ocupa tots els espais de la nostra existència. I sobre com afrontem aquest fet. Sempre he pensat com devia afrontar ell els seus últims moments, com ho devia fer també Georg Michael Welzel (conegut com a Heinz Ches) que va morir també pel garrot vil? Els últims morts d'una dictadura que ara molt pretenen edulcorar, que molts no recorden que va sotmetre Espanya i la va rellegar a un retard cultural, social i polític durant dècades. El llegat de la Dictadura Franquista no solament és la mort de tantes persones, sinó l'infecció que avui dia encara impregna la 'democràcia' espanyola. Una pseudo democràcia que avui ha destituït al Fiscal en Cap de Catalunya ( Martín Rodríguez Sol) per haver-se posicionat a favor d'una consulta apel·lant a la sobirania popular en el debat sobre la possible independència de Catalunya. Ell nova defensar la independència sinó va defensar l'exercici de consultar via referèndum aquesta possibilitat al poble. Un fet que a Espanya es veu com una traició. Potser perquè del llegat de morts, com la de Salvador Puig i Antich, no hem après que ens ha deixat un buit més gran del què pensem. I és que no solament vam perdre a milers de persones, sinó també ens van amputar la capacitat de ser lliures. Així que per la llibertat, 'Jo et recordo Salvador', la meva nova obra en procés.